Àrea d'Intercanvi

Un relat de: Ombrívol
Joan

Assegut a la penúltima fila miro aquesta finestra que és com un mostrador d’escenaris de la ciutat, un món que rellisca pels costats de l’autobús. Avui és dia de roses i llibres, i a mi em toca escriure una carta de comiat.

Em sento una mica prehistòric, amb la meva llibreta i bolígraf, mirant al meu voltant les cares enganxades a les pantalles de smartphones i e-books. Dues senyores grans destaquen de la resta de passatgers pel simple fet de que parlen entre elles fent servir la veu i no un aparell electrònic. Bé, no em vull distreure. Busco la primera pàgina en blanc i començo:

“Ens vam prometre sinceritat, i ara t’escric aquesta carta per dir-te que el fil que ens ha unit durant aquests 4 anys s’ha trencat, que he conegut algú i que espero que em puguis perdonar.”
Aixeco la vista, tanco la llibreta, fi de trajecte.

Ningú em mira, no veuen la culpabilitat que segur porto escrita a la cara. Per sentir-me una mica millor m’aixeco i deixo el seient a la noia del mocador vermell, que em dóna una mica de consol amb el seu somriure agraït.


Montse

Avui estic molt reflexiva, deu ser el fulard nou que m’he comprat. Arribem a l’àrea d’intercanvi de Marina i penso en aquest sistema ortogonal de línies de bus. Abans el trajecte era una ziga-zaga contínua. Ara arribo abans, canviant de bus i de línia. I ho comparo amb la meva vida sentimental.

Abans, amb ell, em sentia més segura malgrat els girs a dreta i esquerra de la nostra relació. Sabia que més tard o més d’hora arribaríem al destí sense canviar de cadira. Sense presses ni emocions.

Ara cada relació és un viatge més curt i incert. No sé mai quan arribaré a la propera “àrea d’intercanvi”, o si l’espera se’m farà llarga o curta. Però quan arriba el nou company de viatge la sensació és una barreja de primer amor i d’aventura. El trajecte és més senzill, més recte, i quan s’acaba tant se val si el camí fet no és el previst, perquè no hi ha expectatives.

Mira, aquí arriba un nou transbord en forma de xiulet del WhatsApp. A veure...


Xavi

Des que em va dir que l’avorria el nostre “viatge amb pilot automàtic”, que no es podia imaginar envellint al meu costat, vaig començar a pensar que potser jo ja hi era en aquella vellesa que ella tant temia.

I de sobte, un dijous pel matí, a l’estació de metro, explota una mena de Big Bang en forma d’ulls verds. Primer noto el copet a l’esquena, i em giro al temps que sento: “Perdona, em podries deixar fer una trucada amb el teu mòbil?”

No sóc dels que creuen en l’amor a primera vista, però hauria respost igualment que sí a la pregunta: “Perdona, vols ser el meu esclau per tota la vida?”. No sé si em surten paraules de la boca o si només vaig movent el cap en vertical de forma espasmòdica mentre exploro la butxaca pregant que no s’hagi acabat la bateria.

Laia

Vaig corrent cap a l’estació de metro. Gairebé torno a casa quan m’he adonat que m’havia oblidat el telèfon. El cordó umbilical que em lliga amb la resta del món s’ha quedat a la tauleta de nit. Baixo l’escala cap a l’andana renegant de la mala sort d’aquest dijous.

Tinc milions de coses per preparar. Demà és el nostre quart aniversari. Fa temps que li vull regalar un smartphone, a veure si el modernitzo una mica. Qualsevol dia m’enviarà una postal o una carta, o un pergamí com els antics egipcis.

Esperant el tren, veig les roses a les mans de la gent i m’adono del dia que és avui. Em va dir un llibre que li feia il•lusió...Quin era?

Miro al voltant, necessito un mòbil, ja !

Comentaris

  • Original, genial, bestial![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-08-2015 | Valoració: 10

    M'has enganxat. M'has atrapat amb el teu estil original i concís. És una gran idea aquesta d'escriure quatre personatges entrelligats, amb Sant Jordi i les noves tecnologies unint-les. Et felicito, sincerament. Una abraçada.

    Aleix

  • histories encadenades[Ofensiu]
    Ibeth | 24-07-2015 | Valoració: 10

    Bona la trama lligada d'aquests passatgers de la vida.

    "Assegut a la penúltima fila miro aquesta finestra que és com un mostrador d’escenaris de la ciutat, un món que rellisca pels costats de l’autobús"

    M'agrada com dibuixes la vida amb paraules, he llegit els teus 4 relats i tens l'habilitat de fer creure al lector que esta dins d'una pel·lícula. Que viu realment el que està llegint. Molt bó

    Ibeth