La Vergonya (Serie Titanic)

Sovint se’m demana que expliqui com vaig sobreviure, i sempre defujo aquesta mena d’obligació de rememorar aquell horror, imposada com un preu a pagar per no haver mort. Fins i tot a mi mateix em nego els records que, ferotges, lluiten per sortir del bagul de la vergonya que he intentat sepultar al llarg d’aquests anys de vida robada a d’altres. Però quan en somnis s’esvaeix el tel de boira que m’envolta la memòria, em torno a veure assegut al bot, amb aquell gemegar cadenciós adaptat al ritme del rems. No giro el cap, faig com que no sento els qui criden que hem de tornar, que hi ha persones a l’aigua, que tenim espai per més. Em domina el pànic que em cega i no em deixa veure la sentència que des d’aquell dia i fins que mori compliré amb cada alè que senti que no em pertany.