Ara que les cases... (III) ENMATRIMONIAT I CONVENCIONAL

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

Escales cadavèric
afamat de vida
pel guany de l'imbècil,
company que oblida:
«sou gens necis».

Careta t'hauria
de caure la vergonya
-i no res veuries-
que caient de la cigonya
ton infant ja moria.

Persona minvant,
butxaca tan plena
i un cop de fam
que et destapa i fas pena:
«per què a mi m'ho fan»?

No tens fusta d'ésser,
ploriqueig gens humà,
no t'agradaria gens ésser
ni menys humanejar.
Si haguessis hagut de néixer

hauries estat:
i no una ensopegada
i no un innat
i no una cagada,
mai més lligat

Comentaris

  • Ara que[Ofensiu]
    Biel Martí | 22-09-2004 | Valoració: 6

    Ara que el primer semblava una bona protesta en forma poètica, els altres dos em semblen una mica massa cançons de rock català, amb el tipus de rima i el ritme, però es llegeixen ràpidament i són agradables.

    Gràcies pel teu comentari a Vicis del s.XXI, (però m'has posat un 4!, tant dolent és que es mereix suspendre, jejeje).

    M'alegro de ser el teu primer comentarista, a veure si serveis d'ànim per publicar-ne més.

    Biel.

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58847 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.