AQUEST MATÍ

AQUEST MATÍ


Aquest matí m'he llevat, he trobat la casa buida, el silenci i la quietud m'han fet entristir.
Fins i tot la nostra gossa "Tata" va i ve de les habitacions, torna a mi, i amb la mirada i el gest del seu caparró, em pregunta: on són ? de sobte troba la seva joguina i em demana contenta i insistent , tot fent-la grinyolar, anem a jugar !.
No, ara no puc, no, no tinc res a fer, és que, senzillament no puc.
Estic trista , hauria d'estar feliç, però es que no ho puc pair, aquests dies, tots reunits, ara aquest silenci, aquesta buidor .
Tots han tornat al seu " cau", a la seva rutina.
I, a aquesta casa, li manquen, les fortes i càlides abraçades, les rialles, l'alegria dels nens, els papers estripats dels regals, la gran taula parada fins tard, les llargues converses , les promeses de retrobar-nos aviat, els acomiadaments...
Ara, puc sentir molt bé els sorolls de la casa... el rellotge de paret, el brunzit de la gatera, i el miol del nostre gat "Quitxi", que, ara sí que torna a ser feliç.
Es que el Quitxi és un gat de pocs amics , aquests dies va "desaparèixer", però, ara amb el seu dolç miol, em diu, com cada matí, para la falda i acaronem.
La Tata asseguda davant nostre, fa grinyolar la seva joguina, ella sap esperar , és el ritual diari.
S'alça el meu home i m'abraça, així mig adormit encara , ja ha notat la buidor de la casa ... i tornem al llit , ben abraçats tots dos .
La Tata i el Quitxi, ens segueixen, i tot mirant-nos, ens demanen permís, al primer senyal, ja son damunt el llit.

I així ben arraulits tots quatre, ens fonem en el silenci del temps.



Dimarts, 27 de Desembre de 2005