AQUELLA POR

Un relat de: Materile
AQUELLA POR

És una dona valenta. Tothom l’admira i desprèn seguretat, n’ha passat de molts colors. Moltes vegades no sabem del què som capaços fins que circumstàncies no ens posen a prova.

Tota la seva vida es basà amb la por, des que era petita, no suportava quedar-se sola a casa; deia que sentia veus i que notava una presència estranya impregnada en les parets. La seva mare, sobretot la seva mare, sempre li deia que eren imaginacions i que si tenia por, que resés un parenostre i les males ànimes se n’anirien. I així ho feia.

Els anys van passar i la por va continuar incrustada en les seves entranyes, arrapada com si tingués tentacles; cada respir era un glop de por. Era un sentiment que sorgia principalment a la nit i que havia marcat tots els actes de la seva vida, fins i tot quan va ser empesa per la seva família a casar-se.

Por de la Vida, por del matrimoni i del fill que esperava, por de tot: por de la por.

Els primers mesos de vida de la seva filla van ser terrorífics, es passava les hores asseguda al seu costat escoltant el batec del seu cor: tenia por que li passés alguna cosa, i de no saber reaccionar davant la por.

Ara recorda la nit que es despertà pel fum i l’olor de cremat. Va sentir els bombers, va córrer al balcó i va veure la casa del davant com es cremava. El carrer era ple de gent, bombers que no la deixaren sortir, ambulàncies... Va córrer a l’habitació de la petita, el seu cor bategava amb força i, sense pensar-s’ho, la va cobrir amb una manteta i la va passar al balcó del costat, a casa de la veïna, les cames li tremolaven, però la va estrènyer ben fort perquè no li caigués al buit. No hi havia alternativa. El seu pis donava a un altre carrer: ara estaria segura.

Des d’aquell dia ja no sap què és la por.



Comentaris

  • La força de l’amor[Ofensiu]
    Naiade | 11-06-2012 | Valoració: 10

    No hi ha res com l’amor de mare per vèncer tots els obstacles. Bona descripció d’una persona turmentada per tot però potser mai havia vist les orelles al llop com quan va veure que perillava la vida de la seva filla. M’ha agradat molt
    Una forta abraçada

  • Por, sentiments i instint[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2012

    Has explicat breument la història d’una persona que ha viscut sempre tenallada per la por, però que un dia, d’adulta, quan ja és mare, troba un motiu per bellugar-se malgrat el fre que el temor li havia imposat sempre fins aquell mateix moment.
    En aquest cas, el temor viu a dins i la valentia respon a un motiu extern, com és el foc, però té lloc degut al sentiment d’amor i a l’instint de supervivència barrejats.
    Tant de bo els nostres millors sentiments i els instints més valuosos ens guiessin més sovint! oi?

    Com que ja vas llegir “Gotes d’aigua dolça”, ara t’ofereixo la lectura del relat Estimada criatura, que confio et serà grat.

    T’envio una abraçada sense pors de cap mena,
    Unaquimera

  • gràcies maria teresa...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-02-2012 | Valoració: 10

    pel teu comentari al meu poema,

    una nova abraçadeta
    joan

  • Els fills ens donen valor[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-01-2012 | Valoració: 10

    Els fills ens obren camí, per ells sóm capaços de tot.
    Un relat que fa sentir la por que aquesta dona té tan arrellada dins i ens reconforta saber que la sap véncer en el moment més important de la seva vida.

    Un bon relat, sí, en tots el sentits.
    Una abraçada,
    núria

  • Superació![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2012

    Bon relat on ens parles de la por a la por. El desenllaç és ben il·lustratiu de com vèncer-la. Només hi ha una sortida: afrontar-la. En aquest cas ens parles d'una força major, una situació límit que obliga la protagonista a actuar, i, per tant, a deixar-se de cabòries que no la duen en lloc, al contrari, la immobilitzen.
    Un tema de salut mental que cal sanejar pel propi bé i pel dels éssers que estimem i que ens estimen.
    Molt bé, Materile!
    Una abraçada,

    Mercè

  • ben cert maite...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-01-2012 | Valoració: 10

    la por paralitza i o és bona companya, és per això que cal enfronntar-se a ella i quan abans millor !!!

    una abraçada, sense pors

    joan

Valoració mitja: 10