Cercador
APUNT DE LLUNA PLENA
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Nits d'amor / 1
APUNT DE LLUNA PLENA
Tu dormies plàcidament. Jo, amb el record encara viu d'haver-nos estimat, d'haver-nos estimat intensament –com sempre i com mai--, no havia aconseguit adormir-me. Em vaig aixecar i vaig fer córrer la cortina del finestral, generós de mides i orientat a llevant. Els petits vaixells eren perfectament visibles pels llums pampalluguejant, ací i allà, tot movent-se lentament per l'espill de la mar plana i dolçament banyada per la llum de la lluna, moneda de coure nítida i fantàstica.
Em vaig tombar cap a tu i vaig veure que un raig d'aquella llum blanca i groguenca t'il·luminava subtilment el rostre, tot donant una imatge de pau i calidesa a les teves faccions tan boniques. Llavors, em vaig asseure a la butaca i vaig viure uns moments de plenitud altíssima: a la meva esquerra, la mar de Llafranc, esplèndida i sembrada de petits vaixells; al cel, la lluna clara, meravellosa i plena de misteri; i a la meva dreta, guarnida amb un cobrellit vermell, la dona que vull, la dona que m'agrada, radiant com la mateixa lluna i dibuixant un somriure sublim en uns llavis de fúcsia.
Fidel Gangonells i Borràs
APUNT DE LLUNA PLENA
Tu dormies plàcidament. Jo, amb el record encara viu d'haver-nos estimat, d'haver-nos estimat intensament –com sempre i com mai--, no havia aconseguit adormir-me. Em vaig aixecar i vaig fer córrer la cortina del finestral, generós de mides i orientat a llevant. Els petits vaixells eren perfectament visibles pels llums pampalluguejant, ací i allà, tot movent-se lentament per l'espill de la mar plana i dolçament banyada per la llum de la lluna, moneda de coure nítida i fantàstica.
Em vaig tombar cap a tu i vaig veure que un raig d'aquella llum blanca i groguenca t'il·luminava subtilment el rostre, tot donant una imatge de pau i calidesa a les teves faccions tan boniques. Llavors, em vaig asseure a la butaca i vaig viure uns moments de plenitud altíssima: a la meva esquerra, la mar de Llafranc, esplèndida i sembrada de petits vaixells; al cel, la lluna clara, meravellosa i plena de misteri; i a la meva dreta, guarnida amb un cobrellit vermell, la dona que vull, la dona que m'agrada, radiant com la mateixa lluna i dibuixant un somriure sublim en uns llavis de fúcsia.
Fidel Gangonells i Borràs