Apreciada Dafne...

Cels de colors embolcallen l'ombra del somni més preciat,
Sobre l'horitzó jeu l'estructura del la perfecció
La vida per la terra erma, la mort en vida de la meva existència

Qui pogués ser vent i acaronar les teves fulles,
Qui pogués ser pluja i penetrar les teves arrels,
Qui pogués ser insecte i cavalcar dins teu...

Però no són més que desitjos surant el buit,
Somnis esborrats amb una ràfega de vent,
Mils de pensaments que no s'esvairan en una nit...

I mentrestant...el lament és constant
Mai sortiràs de mi, has calat massa fons
Mai calmaràs el meu neguit, és massa intens

Necessito veure't de nou el rostre
Acaronar un sol cop l'or del teus cabells
Perdrem en l'oceà de la teva mirada

Però només puc observar-te de prop...

Sentint enveja del vent que et remou les fulles
Acaronant amb deliri cadascuna de les teves branques
Humitejant les teves arrels amb cada llàgrima vessada...

Necessito sentir-te respirar de nou
Travessar el temps i l'espai
Contemplar un cop més la bellesa de les teves formes

Apreciada Dafne...

Ets per mi dia i nit, terra i mar
Llum i foscor, calma i tempestat
Origen i final, somni...i despertar.