Apocalipsi

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

És aquest un poema esborronador, malgrat la seva bellesa formal, o precisament per ella en especial.
Esborrona constatar com entre uns éssers capaços de crear poesia tan bella com aquesta, al gaudi i cultiu de la qual podrien dedicar la seva atenció, existeixen monstres de mil cares concentrats a sotmetre els altres fent valer un poder que no mereixen pels seus fets.

Lliurement els teus versos es fan ressò de la veu de l’oracle, i després de l’esborronament són un crit en favor de la llibertat, i una mostra eficient de fermesa i coratge.
Que no ens manqui el seu exemple, que no calli el seu clam!
Gràcies per oferir-nos-els, Mercè!

T’envio una abraçada coratjosa,
Unaquimera

M’ha agradat tot el poema però el final espectacular, res mes a dir


de llevar la vida o morir, ser lliure

Aquesta magnífica poesia, amb els éssers tèrbols com a protagonistes causants de l'apocalipsi, esfereeix. Potser ara, e`n `l'època de canvis que estem vivint podríem arribar a aquesta apocalipsi. Però crec que no. Crec que els canvis fan por, però també crec en la força interior, capaç de suturar la ferida. Sigui com sigui, un poema per a reflexionar i gaudir. Una forta abraçada Mercè!

Aleix

Molt gran poema i que invita a reflexionar.

Ens trobem davant de l'apocalipsi? Més tard o més d'hora, però veient com va tot, no crec que triguem gaire a arribar-hi. Val més ser optimistes i somniar en un futur plé de colors, tot i que malauradament torner a veure la realitat al despertar...

Una abraçada.

Gemma

i bonic final el de l’oracle:
“Fermesa cal contra l’infortuni,
contra la tirania, coratge,
i de llevar la vida o morir, ser lliure.”
Quatre estrofes que diuen moltes coses. Ben aconseguida!
Felicitats!

m'ha semblat aquest poema que vibra en la batalla: al món dels ocults, on les formes no són el què semblen, on hi ha enemics per batre i, degut a això, encara queda esperança...m'has portat als regnes dissortats i heroics dels dibuixos d'Alan Lee, el meu dibuixant admirat. Al bosc quiet- massa mut- ressona una fragor d'armes de combat: han parlat els oracles, de la teva veu. Molt bell en la forma, un crit de guerra. Fins aviat!

a

Realment apocalíptic, profètic, admonitori, d’un futur que ja ha arribat, que anirà a pitjor. Que depèn de nosaltres que la bèstia ens devori, que calen compromisos personals, resistència activa.
Un poema esfereïdor, no ens pot deixar indiferents. Gràcies.

" Escolta que diu l’oracle:
Fermesa cal contra l’infortuni,
contra la tirania, coratge,
i de llevar la vida o morir, ser lliure."

NO CAL DIR RES MÉS, un gran poema per a la reflexió i un esplèndid final

una abraçada ben plena d'agraïment
joan