Antimonosil.labisme

Genial!! M'he quedat de pedra!!

És una molt bona idea, i tant. Molt enginyós.

Però una cosa, has fet un petit fallet. Quan dius "m'adormo", utiltzes (amb un apòstrof) el pronom "em". Sí que hi ha un monosílab, te l'has descuidat...

No obstant aquest granet de sorra lleig, el relat mantinc que és gairebé excepcional i sorprenent. A veure si et llegeixo més.

Salut!!

... i t'ho diu un que viu més prop del grup del mot curt que del llarg cant dens com el plom; el dels boigs del breu cop sec que creu que a cap cap cap que cap cap a cap cap... o, al menys, jo crec. O tu t'ho creus que t'ho crec?
Cal més?
Un bes i un floc de neu que cau pel pel.
Deu siau!

ovs pron
"subjectivament m'adormo."

feliç AnYtimonosil.labisme

Això de "meu" és broma, esclar! Tu no ets pas de ningú, ets lliure!Només falataria!

Torno a contempler-te a través dels teus ulls brillants, que riuen i inviten a la joia i a la vida.

Tens molta feina? pobret! I jo implorant ser llegida...Ai de mi!

Del teu poema diria, que són paraules, frases, "revesses", d'una dificultat de dicció extraordinària, caram! caram amb el Bruixot!

Fent de les seves, com tots els bruixots entremeliats i juganers.

Què faríem però sense l'embruix de les seves paraules, que delaten l'impuls del seu cor de cavaller sempre disposat a lluitar per les causes "perdudes" (o en perill de ser-ne, esclar!)

gràcies pel teu temps, quan el temps és l'or que fuig i no podem recuperar. Un petó molt, molt, molt, molt, dolç en agraïment per aquest tresor que has dilapidat per a mi..(Quantes tonteries que dic!)

...les purnetes iròniques dels ulls de la foto em contemplen, faig un ample somriure pensant en el poema acabat de llegir.
I en felicite -a mi mateix, per si no està clar- per ser capaç encara de gaudir de les mordacitats neuronals. I felicite a l'autor per la càrrega mordaç i càustica del poema.
Salut i rebolica, company!