Angoixa

M'estan cridant. Penso que tothom em mira, amb cara de fàstic. M'assec. El banc desapareix, s'enfonsa. Corro, el carrer es comença a esquerdar, es parteix en dues parts indefinides.
El tren s'escapa, la via es mofa de mi.
El rellotge no marca l'hora que espero. La nit no arriba, no trobo els meus ulls.
L'acord amb què comença aquella cançó ha desaparegut. No sona. Ha decidit aturar-se, no ser mai més l'esperança.
"Adéu, fins aviat, fins que et retrobis", sento al meu voltant.
Qui ets? No reconec aquesta veu...