Avui t'he vist.

Un relat de: vespertina

Avui t'he vist.
Però no he vist aquell verd únic en la teva mirada.
T'he vist cansat.
Amb un somriure amarg et despedies.
Altre cop te'n vas.
Sense prestar atenció,
sense adonar-te de que t'estic cridant,
per dins,
amb força.

T'estic demanant que em parlis,
em preguntis,
m'escoltis,
i més tard m'abracis.
T'estic suplicant que no te'n vagis,
altre cop,
sense voler arreglar els nostres moments,
la simplicitat de les nostres converses,
la crueltat,
la ironia,
que transmetem amb cada gest.

I noto que fa estona que no hi ets,
però et continuo tenint al davant.
No escolto les teves paraules,
escolto els teus ulls.
I em fa massa mal estar al teu costat.
Cada suspir,
que et vaig dedicar,
s'esvaeix resignat,
entre les teves presses,
entre els meus anhels.

Avui t'he vist.
T'he demanat,
t'he suplicat,
t'he escoltat.
Però te'n has anat.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer