Felicitat, ets aquí?

Un relat de: vespertina

Sí... aquí em tens. menjant atmelles com una desesperada. M'encanten els fruits secs, sempre m'han agradat. Però no en menjo cada dia; així quan els torno a tastar els trobo molt més bons. Això sí, quan en menjo, en menjo molts. No puc fer-hi res... són tant bons!I dónen energia... un motiu més per menjar-ne!
Energia... d'on treiem tanta energia per fer tantes coses en un dia? Perquè quan estem tristos, melancòlics, no tenim ganes de fer res? Serà que l'energia, la veritable energia, aquella que et fa saltar de bogeria i cridar, i riure perquè sí, és la felicitat? FELICITAT. Tants cops he sentit aquesta paraula! Tants cops l'he vist escrita, pensada, somiada, viscuda... Però què és la felicitat? Durant molt temps havia pensat que la felicitat era viure la vida tal i com tu vols; fent el què vols, estant amb qui vols estar, viatjant a on vulguis viatjar. Durant molt temps també he cregut que la felicitat jo no la tindria mai, i en canvi molta gent seria feliç.
També pensava que la felicitat era mirar-te al mirall i no rebutjar-te. Pensava que era conèixer els teus orígens, ser amable amb tothom, respectar, no trencar amb les normes, creure'm el que diuen els profesors... I me'n he adonat que estava molt equibocada. Potser sí que moltes d'aquestes coses (i moltíííííííííssimes que me'n deixo que segur que no conec) t'apropen a ser més feliç, a brillar més, a tenir més energia. Però he descobert (i no em pregunteu pas com ni quan) que la felicitat està en cada cosa que fas, que de cada coseta, fins el més mínim detall (que llavors ja no és detall) et pot aportar petites llumetes, colors que encara no coneixies. He descobert que si treus suc de tot, pots descobrir molt... fins i tot pots saber on t'està esperant la teva felicitat (sovint cansada d'esperar-te)



Comentaris

  • Reflexionem...[Ofensiu]
    Arbequina | 02-07-2006

    He vist que a la introducció posaves que estaves oberta a comentaris que se't fessin al relat sobre la felicitat... i ves per on, ningú s'ha dignat a ser amable. Et comento per trencar aquesta injustícia i de pas, potser, contribuir a la teva felicitat... no, no espero tant.
    En fi, a mi el teu relat m'ha agradat. És, més que una reflexió, un diàleg interior. I m'ha agradat com et dialogues.
    El tema de la felicitat... és molt complex. Coses que et fan feliç després no t'hi fan. Allò que t'entristia t'acaba agradant i, a cops, ets feliç sense saber per què i quan hauries d'estar feliç, perquè es suposa que s'hi ha d'estar, tu, com si res.
    De moment he arribat a una conclusió: el que sempre es compleix és que quan se't trenquen les expectatives ets infeliç i quan es compleixen... ves a saber. Així que tinc part de la clau de la infelicitat però de la felicitat... no.
    Per cert, m'agrada molt la teva idea dels petits detalls. jo també segueixo aquesta filosofia vital, sols que no sé si porta a la felicitat. Però sí que m'agrada gaudir dels petits detalls.

    Una abraçada i que trobis la felicitat. Això sí, si trobes la clau, escriu-la i publica-ho, que interessa, i molt.

    Arbequina.