Cercador
Andami de cel
Un relat de: gypsy- Compartir:
Andami de cel que baixa
us retroba a cor obert
- homes de carn i ossos -
penjats de l'atmosfera,
un sospir inaudible és a recer
del miratge que amaguen
tot d'ulls perduts en l'horitzó
dels somnis no esdevinguts.
gypsy
Comentaris
-
Andami de cel!!![Ofensiu]F. Arnau | 13-12-2009
Mariona!
El teu és un poema que sintetitza amb economia de mots la imatge dels obrers dalt de la biga del gratacels.
Crec que, tan sols amb el títol, descrius la foto, i després en la segona meitat del poema li dones una visió més lírica que no pas la mera descripció.
Una forta abraçada!
... i també:
BON NADAL!!!
FRANCESC -
M'agrada[Ofensiu]Grocdefoc | 12-12-2009
Hola, Gypsy,
Des que la vaig veure per primera vegada, sempre m'ha agradat molt aquesta fotografia (crec que és de Lewis W. Hine), en la qual es reflecteix un temps antic i alhora modern; uns sistemes socials precaris i una altura considerable de tecnologia...
La teva interpretació poètica, em dóna pas a una altra visió del calidoscopi que solen ser totes les coses... A reveure, M. Pilar Martínez
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451047 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu