Amors de glaç

Un relat de: prudenci

En l'amor hi tinc desig i en la solitud amable
M'encalgo de mi i de l'altre que no hi és, i sóc feliç.
I penso en les belles dones que m'han donat tantes hores
De llibertat sexual. I si no hi penso em faig mal,
I vull veureles com són meves,
amb ses cuixes en les meves
En un abraç animal sense traves ni cuirasses
I amb les seves parixes grasses damunt ma virilitat
I el seu pit ben despullat amb el mugró fosc i tendre
Que beso per fer-me entendre com amant apassionat.
I l 'humitat del seu sexe que en acabar just comença
De nou a formar deler; i així és com ho passo bé
Desitjant cossos a mida que em fan sortir de la vida
Per endinsar-me a un infern calent de tant foc que hi passa
Del meu cos al seu, i taxa el meu amor ben alt.
I és alt també el meu nom d'home,
fins a desfullar-se en dona
De la seva força amant... i la blanca llet brollant
Damunt sa sina perfecta, i la meva llengua feble
Damunt de tant munt de carn. !
Qui bressolará l 'orgasme tant a punt, com un infant
Que es desvetllés a les hores de fer-se gran entre goles
Ardents d'anar-te xuclant?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: