Amors de foc

De tant que vos he estimat
Avui encara m'adono
Que quan hi penso acarono
La má que antany m'heu donat
Les unes m'heu fet un bé:
Que és el bé de no voler-me
I les altres m'heu fet mal:
Mal que s'en diu diu estimar
I voler-me massa
- I és tal qu'estic sol i sóc poeta
i a cops engego una aixeta
de la meva veu, cantant.
Cantant la meva follia
I la vostre melangia
Que m'heu donat estimant.
He tingut les vostres mans
I he roçat el vostre llavi
I m'he fet espasa i glavi
Per defensar-me, estimant.
I aixi en la faç molt pura
D'Amor mateix puc dir avui
Que no m'ha faltat antull
Ni m'ha sobrat la mesura
Dels amors que m'heu donat
Que m'han ofert la ventura
I han omplert el meu passat.
Aquí escriuré la vertitat
De tota aquesta aventura.