Amor de nits dies, anys i paraules de totes les coses

Un relat de: prudenci

Tinc por
no m´escalfa la mort
ni la vida que em donen
nomes tinc rencor
a les coses que faig.
No estic d´acord amb mi
ni amb els que m´acompanyen
que faré sino viure d´un record de l´ahir.

Si el sol em complau,
el vent em molesta,
si la neu no m´escau ,
la pluja em fa mal.
Com puc viure jo així,
en aquesta congesta,
esfereit del tot
tant avui com ahir.

Tinc por,
res m´escau en aquesta cruel vida,
ni la meva ferida em fa mal dins el pit
sóc un clam sóc un crit,
i el que més em molesta
és la costum aquesta de fumar dins el llit.

El dia en que vaig néixer segur que feia sol,
i el dia en que mori segur que estaré sol.
Perquè trambanejar en aquestes angúnies
si ni penes ni glòries
em poden fer feliç.

Tinc caràcter molt fort
i sóc esquizofrènic
i el dimoni malèfic
em persegueix el cor
Pero tinc un conhort
a dins la meva estança
i no em fa cap recança
el dir-ho:
és el amor.

Cada nit, cada nit,
li reso al meu profeta
que és com una aixeta
de aigua viva i sort.
I tinc l´or potable fet
fa uns anys a aquesta vida
i viuré per molts anys,
però pobre i sense mort.

Que li dic al Senyor cada nit qiuan li reso ?? :
Pare nostre que esteu en el cel
sia santificat el vostre sant Nom
vingui a nosaltres elo vostre sant Regne
Facis Senyor la vostre voluntat,
aixi en la terra com se fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
donenu-nos Senyor el dia d´avui
i perdoneneu les nostres culpes,
aixi com nosaltres perdonem els nostres deutors,
i no permeteu que nosaltres caiguem en la tentació,
ans lliureu-nos Senyor de cualsevol mal
Amen.

Això és el que li dic, i després li parlo
i li explico les coses que m´han succeït
i li demano ajut
però a vegades marxo de l´ajut que Ell em dona
perquè sóc molt petit.

Sóc petit sí, cregueu-ho
i tinc cuasi seixanta ben complerts
però el Regne és així , el més petit aquí
és el més gran allà.
I per que ens quedi clar , us faré una pregunta:
Què és una cosa junta de ment i cor units?

És clar.

No tenim sentiments, no dominem paraules,
i les coses amargues no ens les passem pel ful.
No hi ha blat ni hi ha jull,
que hi ha un camp d´herba fresca
humida , verda i roja
de poncelles del juny.

I direu : I té por ?
Tinc por.
no m´escalfa lamort,
ni la vida que em donen.
No més tinc rencor a les coses que faig.
No estic d´acord amb mi
ni amb els que m´acompanyen
qué faré sino viure d´un record de l´ahir:

Es un camp verd i fresc, i l´herba i creix joliua
com en un foc encés de vida i melangía
Cregueu-me !
i tot això que he dit
és el record d´un dia ,
l´únic en que he sentit
l´únic que no sufria.

I sentia la mort damunt l´herba tallada
per la dalla amagada de la parca de Déu
i sentía l´adéu de les coses passades
i totes les petjades que he deixat rera meu.
I sentia el demà, allà a l´herba fresca,
veient a Pare i Mare i Fill i Esperit,
i em sentia petit damunt tanta mancança
i s´em menjaba l´ànsia
de que no he fet res be

Ai pobres de nosaltres, el dia del judici.
Quina sorpresa haurá pels que no tenen vicis
Quin cant d´alegria per tots els que hem cregut,
malgrat el món absurd i tots els precipicis
on caure esmaperduts.
Oh aquells que han tingut sort!
Que fort! Quin malefici!
Perquè el temps del judici serà tot al revés.
qui té poc tindrà més,
qui no te res , la gloria,
i qui es porti una història de benestar social,
serà el qui ha fet mal a la resta dels homes.

I no parlem de dones, no s´en salva pas cap,
perquè ja venen salvades, si això és el que hi cap.
El cel és ple de dones, a l´infern no n´hi han
i tens que amanyagar-te com puguis , desolat.

Tinc por, ja ho he dit.
Perquè bec, perque fumo, perque jugo. i no tinc diners
perque tinc la mare malalta, i el pare també,
i jo sóc un viatge que no he sabut fer be.

Que serà de mi malgrat el Pare Nostre?
una ombra en la fosca?
una llum en la nit ?
un estel al mitgdia quan el sol no és petit?
Un mico ?
Un mort que descansarà en pau per els segles dels segles,?
això és el que seré : El Rei Ocult
m´agrada fer-li cult a aquest personatge
i penso que ho seré quan sigui un xic més gran
i si la pau i els amants segueixin la concòrdia
d´el que és la meva glòria:
la gloria d´en Reguant.

Reguant, el meu cognom,
el meu nom és Prudenci,
i cada escú que pensi
si els dos junts moriràn.

Aquest és el meu poema
i aquest és el meu emblema:
La Pedra Filosofal.

No us volia fer mal,
només passar l´estona
i això a mi m´ho dona
escriure un xic anormal.


Comentaris

  • Reguant[Ofensiu]
    ANEROL | 07-10-2007 | Valoració: 10

    el trobador. mai em deixes indiferent. Rellegeixo oer endisar-me, no perquè no entengui, si per comprendre't encara més