Amor al Desamor

m'ha agradat molt! molt clar i a la volta molt expressiu...crec q m'ha agradat tant xq em sent identificat...no t'atures!!

Ja et vaig dir que quan tornés de vacances et comentaria i aquí estic. He volgut començar pel començament, perquè no sé si tindré temps de llegir-me les teves històries per parts.

Aquest relat m'ha semblat senzill i profund al mateix temps. Toques un tema del que s'ha escrit molt, però ho fas amb molta elegància i estil i les conclusions i els matisos que hi afegeixes trobo que enriqueixen molt la idea.

Sento haver trigat, però fa dies que només faig una petita ullada al fòrum i prou; he decidit treure tots els escrits del bagul dels records i no tinc temps per res més. Però et vull fer ni que sigui un comentari i em poso a la llista de deures per l'estiu comentar-te a fons, perquè em mereixo gaudir amb més relats teus.

He anat a buscar el primer relat i, ho confesso, el més curt. Però m'hi he quedat enganxada perquè em semblava que parlaves de mi. Igual, igual. Primer amor, un desastre, però hi estava tan enganxada (tots dos) que no hi havia manera de trencar. I el d'ara, transparent, fàcil... és a dir, tant fàcil com pot ser conviure amb una persona, que ho és tot menys fàcil.

Felicitats per tenir aquests sentiments tan clars i per escriure tan bé.

Un petó
Glòria

...relat !

El desamor... Si, a vegades volem aferrar-nos ben fort a un amor que no pot ser, però que seguim tossuts per intentar-lo aconseguir; quan mirant al nostre voltant, podem observar que hi ha altres cors que també podriem aconseguir, i que ens farien feliços.

Però sempre volem allò que no tenim... i potser el desamor ens fa obrir els ulls... però som tossuts...

Gemm@

Tan de bo tothom pogués tenir aquest amor ‘fàcil i transparent', però malauradament ens enamorem de qui ens enamorem i habitualment sense triar-ho, l'amor és així de capritxos, i per molt que es lluiti per no enamorar-se, molt cops no es pot evitar pensar en aquella persona, i estimar-la es converteix en quelcom ‘difícil i tèrbol'... però aquesta es la grandesa de l'amor (o del desamor)...
... no poder imaginar-se un futur sense aquella persona, però a la vegada tenir clar que aquest futur és pura ficció... però no poder deixar de pensar en ella, somiar-la... estimar-la... això és desamor, i fa molt mal, però en la fantasia es troba la felicitat.
M'ha agradat molt aquest petit relat, aquest flux de pensament, emocions, sentiments... expliques molt bé el que tots, un dia o altre, em sentit. Felicitat.

una abraçada,
Jordi.

Hola NinniN

La teva extensa relatografia m'ha semblat que té dos moments temporals distints, potser per haver penjat primer relats antics i després relats nous. Crec que el punt d'inflexió és la sèrie de "Les cròniques de l'Anna". Així, els primers relats que un es troba al descobrir-te com a autora, desperten la curiositat per tenir un estil difós, que podria molt bé ser de molts autors a l'hora però que, curiosament, només és teu. I poc a poc, l'estil es va definint. La part juvenil i potser millorable si la revisessis de "El país de la foscor", ens deixa entedre que tens diferents registres, no només el de relatar situacions puntuals de la vida o coses que t'han passat pel cap. I és això el que va canviant a mesura que s'avança, sempre sota la meva opinió, en la relatografia. "Cròniques de l'Anna" és del millor que tens, ben escrit, ben estructurat, a capítols molt bo a d'altres més fluix. I després ve un seguit de contes solts força brillant: "Cinc cèntims per la teva ànima", "Despertars de quan era petita" i "4 As". Això sense oblidar-nos de la lloable "El meu moment perfecte". És com si haguessis anat creant el teu estil aquí, poc a poc, relat a relat, encara que segurament, ja el tenies abans.
De valoració general a tots els teus relats (a tots els que he llegit, la majoria) és d'un notable alt, és a dir un 8,3 o una cosa així, però no em deixen posar decimals. Que quedi clar que no poso deus i quasi mai 9.

Moltes gràcies.

És el primer comentari que rebo, i m'ha agradat "entrar en contacte" amb algú de la web, saber que algú em llegeix.

Espero que ens seguim "llegint" i comentant, sempre és agradable, veure què en pensa la gent del que escrius!

Jo també espero coneixe't ben aviat, a la propera trobada.

Una abraçada

Moltes gràcies.

És el primer comentari que rebo, i m'ha agradat "entrar en contacte" amb algú de la web, saber que algú em llegeix.

Espero que ens seguim "llegint" i comentant, sempre és agradable, veure què en pensa la gent del que escrius!

Jo també espero coneixe't ben aviat, a la propera trobada.

Una abraçada

quan he posat que sembles molt dolça m'he deixat "una persona" al davant, que no se si ets un noi a una noia...
Apa, ara ja si, molta màgia!!

Hola NinniN!
M'ha agradat aquesta oda al desamor. Deixa que veiem exactament el que senties en el moment que ho vas escriure, aquell regust amarg que deixa saber que has estimat a algú que no ho merexia, l'esperança de trobar un amor millor.

Moltes gràcies pel teu comentari de la carta de la meva mare. Sembles molt dolça i bona gent. Tinc ganes de coneixe't!
Ja he vist que el dia 31 no pots venir...passa-t'ho molt bé a les vacances i descansa molt, espero que trobis molta inspiració!Ei,però no t'oblidis dels relatistes,eh! I sobretot, ves pensant en la propera trobada, que aquest cop hauràs de venir ;)

Una abraçada,


Ilargi Betea