Amigues

A vegades penso, que no tot són casualitats,
aquell dia no paraves de mirar-me
jo només somreia...
Vam estar tan a prop que les nostres galtes es van fregar
però només m'ensenyaves un pas de dansa...
Després et vas emocionar
amb la meva història,
i vaig pensar que semblava que els teus ullets volguessin arraulir-se a les meves orelles per explica'ls-hi alguna cosa...
Potser el teu secret més gran.
Saps? t'hagués entès.
Em vas ajudar.
potser sense sabre-ho...
i ara somio donar-te les gràcies...
i potser dir-te que t'estimo.