AMIC

Un relat de: Jordi Abellán Deu
A un amic, o amiga, el veus venir
amb posat afable a rebre’t a tu.
A tu tot, no sols la teva millor part,
sigui com sigui el teu dia, fosc o clar.

Si així no fos, potser de tu necessita.
L’amic, potser més que una parella,
Reclama sinceritat, ja que res espera,
que si espera... on queda l’amistat?

No li cal que amaguis fracassos
ni que dels èxits presumeixis.
D’aquells et donarà consol
i d’aquests amb tu s’alegrarà.

La ma sempre estesa el defineix.
La mirada oberta el descobreix.
L’orella sempre parada el delata.
El cor, que de gran, se sent bategar.

Si amistat tal trobes, alegra’t,
que si una sola la vida t’ofereix,
dóna per cert que ets afortunat.
No tots per igual sort seran tocats.

Ell res no ens demanarà, però...
Cal que siguem honestos i honrats.
No busquem bescanvis de favors,
tampoc mirem qui surt guanyant.

Una amistat d’aquesta mena
només amb amistat es paga,
que del mateix amor s’alimenta
i sense ell mor la generositat.

Mesquins no hauríem de ser mai.
Obrim el cofre del tresor més preuat.
Res pot ser més valuós que, confiats,
a l’amic brindem, del nostre cor, la clau.

Comentaris

  • Parles de l'amistat[Ofensiu]

    i aquest és un tema molt proper. Qui no té un bon amic/ga amb qui poder compartir fragments d'una vida? Com tu molt bé dius, l'amistat d'una persona s'alimenta amb l'amor de l'altra i troba la plena generositat. M'ha agradat especialment l'últim vers en el que dius que a l'amic li brindem la clau del nostre cor. Preciosa imatge!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

147 Relats

246 Comentaris

93195 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com