Amb tu

Un relat de: ATZAVARA

Com espurnes de foc quan et miro
L'aire arrossega el desig
I mentre m'apropo
A poc a poc et vaig tenint.

Les mirades es troben
Dins la foscor
I les teves mans tremoloses
Em fan passar la por

Els teus ulls i el teu somrís
M'atrapen dins la nit
Tots plens d'abraçades
Ens hem adormit

Amb els somnis hi seràs
Fins a l'alba et tindré
I notant-te lentament
amb dolços petons et despertaré.


Comentaris

  • Molt maco[Ofensiu]
    Vesna | 30-07-2007 | Valoració: 10

    És un poema molt dolç i tendre.
    M'ha agradat molt.
    Felicitats pels 100 comentaris.
    petons.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    hipocrates | 20-07-2007 | Valoració: 7

    i tendre.Per ser el primer intent, com dius, no està malament.
    Endavant!

  • Apasionant[Ofensiu]
    mimí | 18-07-2007 | Valoració: 10

    i ple de sentiments, romàntic, en poques paraules m'ha agradat molt!!!

    Petonets!!

  • elteuprincepblau | 15-07-2007 | Valoració: 9

    Es cert que es el primer? per ser el primer està molt bé.
    Segueix així ànims ;)

  • Que sigui sempre amb ell/a :)[Ofensiu]
    Hannah | 15-07-2007 | Valoració: 8

    Molt personal, es nota que esta escrit en primera mà.
    Paraules senzilles que juguen amb la dolçor del seu significat.
    L'amor, ai l'amor!:)

    Molt bonic Atzavara!

    Una abrasada de la Hannah

  • Que sempre sigui amb tu...[Ofensiu]
    onatge | 15-07-2007 | Valoració: 10

    Molt profund, personal i instanferible...

    onatge

  • dolç[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 9

    i carinyós

Valoració mitja: 9.13

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

162 Comentaris

49922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com