Amb la neu a les muntanyes

Res millor que la neu a les muntayes per fer un Nadal d'allò més autèntic! Com sempre ens regales la teva poesia, "Gaudí en escriptura" que deia un professor meu de l'institut! jeje

Per cert: encara que una mica tard, et responc al teu últim comentari: el poema en qüestió ("No era casualitat") anava dedicat a les víctimes joves de trànsit que hi ha hagut al meu voltant (per sort sempre coneguts, mai gent amiga ni familiar). Aquest passat Nadal al meu poble hi va haver un accident molt xungo i van morir un noi i una noia de 20 anys... per això la cançó de Queen, que anava dedicada al Feddie Mercury quan va morir :(

Tot i que, com molt bé ja saps, totes les interpretacions són vàlides, igual que totes les opinions!

Una abraçada!!
Sol_ixent

Costa entra en l'estrofa, però quan hi entres, costa sortir-ne. Combinació interessant, la teva. En alguna cosa anterior jo també he combinat la llargada de versos i els resultats són vistosos, com en el teu poema.

Gràcies per les teves imatges, suaus, contraposades al que llegeixes de mi; dues poètiques diferents però similars. d.

Encara que fora de dates, veig que se m'havia passat per alt aquet poema tan dolç, que descriu amb mots acurats i rics el temps de Nadal.
No sé com t'ho fas per poder dir tantes paraules que descriuen amb minuciositat cada detall, vestint-lo de luxe, fent que al llegir-lo puguis sentir dins teu la intensitat del que transmets.
Gracies per comentar-me i pels bons consells que em dones.

Una abraçada ben forta

PD: Veig que encara no t'has animat pel concurs del poema il·lustrat. Va que faràs tard.

Es el que vivim cada any a Casserres, neu de lluny, a les muntanyes, tot gebrad i molt fred. Aquest any en tenim un bon tip i tu ho pots descriure perquè has viscut a prop d'aquestes muntanyes nevades... fins hi tot Queralt ha quedat algun dia enfarinat.

Feia temps que no passejava pels teus relats, i s'accentua sempre l'avidesa i l'encant al trobar poesies tan belles com aquesta.
Sempre m'ha captivat el blanc, tan de l'hivern, com de la neu, com de les albades... i aquest poema vessa blancor amb abundància, una blancor d'aquelles netes, que casi cremen als ulls.
Està bé que de tan en tan, deixem de banda els aspectes més 'negatius' i l'anomenada febre consumista del nadal i puguem gaudir de cants que no perden la màgia com aquest.

Petons,
Lady Shalott

Torno a llegir-te en aquest Any Nou i em trobo amb un poema que no per descobrir-ho ara ( ara que ja ha passat el Nadal i totes les festes ) perd encant.

El seu encís rau tant en els petits detalls que descriu amb cura com en el conjunt paisatgístic que composa vers a vers, mot a mot, pinzellada a pinzellada, ara de forma , ara de color, ara simbòlica.

Plena de goig després de passejar pel teu poema gaudint de les imatges que hi regales, t'envio una Abraçada Nova d'any que tot just comença,
Unaquimera

La neu com a bandera de caliu i festa;
el fred com referent de l hivern;
el sol mes suau i tendre que mai,
però que acarona sens cremar,
i el nadal , com festa de la llum,
que creix, inflant la vida.

Avet

He estat un temps perdut, però aquí estic novament. Delectant-me amb lectures com aquesta, magistral poema d'un paisatge hivernal. El camí gebrat verge encara de qualsevol petjada, la boira en la vall, el fum de les xemeneies... preciosa postal de Nadal
Felicitats Vicenç
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta