Amb ce de cerilla

Hola;

Ens agradfarà publicar-lo a la nostra pàgina. www.guimeral.info

e.mail a ; tribuna@guimera.info amb un arxiu annex amb word, lletra arial 12 i les teves dades.

Tot clar i per descomptat català amb C de Cerilla !

i fer-la nostre és una costum entre nosaltres. Recuperar les paraules oblidades, de vegades no tant.

M'agrada el relat.

Pot-ser ens ti9ndrem que plantejar de fer-ne un amb els mots propis de Badalona…

el relat i m'agraden els records dels avís.
En el meu calaix en tinc un munt.
Salut!

Hola,

Està a la residencia de sacerdots de Vic.

Tens fotografies d'aquell període ?

Les pots enviar a fananos@moianes.net ?

Gàcies


Antonio Mora Vergés

no és que sigui "tan català" com llumí, sinó que és "més català" que llumí. Llumí és un invent molt recent (no té encara un segle) procedent del francès per no dir ni cerilla ni misto, que és com s'havien dit tota la vida, però es veu que sonaven "massa castellans". Això que dic aquí no m'ho invento: és de Joan Coromines.

Jo també vaig tenir un avi... que no vaig conèixer prou, que era d'aquesta veta. El meu pare li va agafar algun tret, com era allò de parlar el castellà amb fonètica catalana militant, i també el de no parlar mai en castellà a casa, ni que fos amb convidats. Recordo un matrimoni d'argentins, una vegada... que divertit! El meu pare hi parlava pausadament, en català, dient-los que si parlava a poc a poc segur que l'entendrien. I ells, pobrets: "Sí, claro, claro..."

Amb una senzillesa descriptiva envejable, has sabut fer una crònica estupenda d'uns temps en els quals la fòbia d'alguns pel català feia que, fins i tot els propis catalans, "trepitgéssim" la nostra llengua. M'ha fet somriure la cita de paraules com "busson", "sellus", "palillus", i tantes d'altres incorreccions que parlàvem. Per sort, avui dia ja s'han corregit moltes d'aquestes errades i la gent catalama més jove ja estudia i parla català correcte. Llàstima, només, que aquella "fòbia" encara segueixi per alguns indrets d'aquesta península en la qual hi tenim el nostre país...

Amb tot, és un relat entranyable i fresc, molt ben escrit, amb adjectius exactes, un ús excel·lent dels signes de puntuació, i tota una seqüència de fets de fàcil i agradable lectura. La història del teu avi és la història de tants i tants avis i àvies que van haver de patir una època grisa i dura.

Encara no t'havia trobat mai per aquí, i m'encanta haver-ho fet avui. I encara que sigui amb retard, sigues molt benvinguda a RC. Ja veuràs quins ànims agafaràs per seguir escrivint!

Una abraçada.

Els nostres Avis:
fusta d' alzina , dura, resistent.
Acostumats a passar amb tot i amb res; s
de pell fosca , cremada pel treball,
d' idees clares, arrelades, profundes
que ningú podia canviar.

mirall de vida per nosaltres ,
que creixíem enmig de dubtes i recels.

Ells lluitaven per ideals,
que el vent de la vida s' ha emportat
i ara ens falta el seu consell.

Avet_blau

Un relat ple de records al voltant d'un personatge estimat, admirat, valorat, enyorat, ... ple també d'imatges infantils i referents adults a un temps passat però present per quan que el reconeixem com part de la nostra història, de la nostra herència, de nosaltres mateixos.

He trobat la teva prosa clara, neta, sense entrebancs, molt efectiva.

Ja que avui la casualitat m'ha portat fins el teu espai i la lectura ha resultat tan grata, tornaré a passar per aquí a llegir més coses teves.

T'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te,
Unaquimera

molt agradable el relat i el record que tens; simpàtic

Llegint el teu relat m'he emocionat. Jo no he tingut la sort de coneixer cap dels meus avis,encare que sí una besavia materna, i sempre he sentit el buit de no tenir-ne.
El meu pare també explicaba coses de la guerra , i la mare , però, per desgràcia, els seus minsos estudis no els permetien donar-me lliçons.
Les mil i una que els va obligar la guerra i el posterior sentir-se aixefats pel poder, m'ha fet desvetllar un sentiment com el teu avi que expliques.
Gràcies per fer-me feliç una estona.
Una encaixada ben forta de JOAN.