Amant

Un relat de: prudenci

Me n'he sortit del món per tenir perspectives:
He deixat el meu somni dintre meu adormit.
Me n' he anat pels camins buscan-te en poca cosa,
amb un gos al costat, creient-me que sóc tu.

Ompliré el meu farcell deis elements simbòlics
que puguin recordar-me que es pot accedir a tu.
Me'1 penjaré del coll, igual que una medalla,
amb un gos al costat, creient-me que sóc tu.

Caminaré descalç, tot parlant a les roses,
despertant les pedres del seu somni profund .
Ningú no sabrá mai d'on sóc ni qui m'espera,
amb un gos al costat, creient-me que sóc tu.

Miraré amb els teus ulls, parlaré amb els teus Ilavis,
pensaré amb el teu cor, i oblidaré que et vull.
Somniaré el nostre amor, per de matí oblidar-lo,
amb un gos al costat, creient-me que sóc tu.

Arribaré demá, cansat de marxar enrera,
i encara en els teus bracos mai hauré reposat.
I em moriré tot sol davant la teva abséncia,
amb un gos al costat, creient-me que sóc tu

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer