Amada

Un relat de: prudenci

Qui et durá a conquerir-me ?
Sóc la terra que molts han volgut posseir
Sóc la Pedra, l´alosa, la font del neguít.
Sóc la bárbara febre dels que arriben aquí.
Com t'apropes a veure'm ?
Sóc l´enyor de tot cor que ha sentit què és amar.
Sóc l´efímer lleure.
Sóc l'amic que traeix els que el volen copsar.
Qui és que et porta a ma casa ?
Sóc la casa de l´orc que s'empatxa de nens.
Sóc la vida que acaba.
Sóc el foc que perdura al fons dels Inferns.
Qui t´ha dit que t'acostis ?
Sóc aquell lloc temible del que no es pot sortir.
Sóc el vent de la terra.
Sóc el fred que castiga amb la neu tots els cims.
Com et penses sortir- t'en ?
Sóc aquell laberint del qual no es surt mai.
Sóc la porta que es tanca sobre un abisme d'esglai
Sóc un món sense treves.
Sóc el forat on caus.
Com has pogut voler- me?
Sóc qui vol que s´enfonsi el més pur de tu.
Sóc qui vol reconstruir-te.
Sóc el mirall obscur a on et mires tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: