Am-O-r de cala-MAR

Del seu amor només rebutjares la part més rodona
- pou de sentiments -
i en improvisat salvavides el vas lliurar, surant,
a les teves misterioses corrents
- me'l vols fer oblidar-.

Avui torno a ser barca de la seva absència
però la teva abraçada refà les seves paraules
amb síl.labes salades i accents de nocturnitat
que t'emportes,
de mica en mica,
quan les ones trenquen a la platja i escapen
en sinuosa carrera cap a l'horitzó,
fosc, proper i bigarrat de desitjos caducats.

Ets el cor que de dol respira a batzegades,
prens alè cada cop que em mulles els peus
-i la cara de llàgrimes -.

Reclam nocturn del meu insomni,
em crides lluny estant i jo,
com baiard arrossegat pel teu so de caragol marí
participo del cerimonial com a única convidada
- estrelles titil.lants em marquen el camí -.
La sorra del meu enyor s'escola en la teva cabellera de medusa
i els plors replegats en farcells de desconsol
es llencen sobre teu impulsats per la claror de la lluna.

M'enganyes.

La teva traïdoria és recordar-me'l nedant en el teu mantell negre, nu,
però jo cuso cada nit la xarxa dels records al teu costat i em deixo seduir,
rellisco pel pendent del teu encís
i m'endinso en les tenebres de la teva vehemència,
deixant-me fer,
satisfent-te,
satisfent-me,
recordant el banús dels seus cabells
i les carícies que tu envejaves
però que ara són les teves i les vull
- sirena d'una infidelitat -.