Als Prepotents

Inútils descarats sense memòria
Del passat que visquéreu quan ereu més humils,
Avui us llenço un roc amb la paraula meva
Per no donar-vos treva ni en aquest món ni als llimbs.

Només, als moments d´ara, us interessa la glòria
Vana d´un món perdut per culpa vostre, i mils
De desgraciats esperen prompte l´hora
de que us podriu als fems dels vostres actes vils

Ja no teniu perdó ni de Déu ni dels homes
Per endur-vos la vida de qui us guarda l´entorn,
Ja no teniu cap jorn on us passin les hores
Tranquil.les ni agradoses, car sou per tots un crim.

El dia en que moriu trobareu la resposta
per fi damunt la taula on tindreu que sopar
i ni avui ni demà serà arribada l´hora
del repòs, ni la estona d´estar en pau, si n´hi ha.

Oh prepotens de sempre, d´ahir , avui i demà
Us juro per ma vida que un dia heu de pagar !