Alquimia (Haikus)

Un relat de: prudenci

La nit s´en va ja.
Deixem que vagi enrera,
Sóc al meu gresol.


Demà és com avui,
Llarga ha sigut l´espera.
He fos ja el plomb


El matí és fosc,
Sento el cant de l´alosa ;
Dringa l´estany


La pluja cau lleu.
A la tarda de vidres
Destil.lo aram


Vull recordar tot,
Mentre el capvespre cau,
Lluna d´argent.


Ja he recordat
Torna la nit enrera.
L´or s´ha forjat

Sento l´olor suau
De les Roses de Pedra.
Són el meu cor



Amic aimat,
Vull fer-te un poema,
Encara puc.


Mai t´he dit res
Però la força suprema
M´ha dat un bes.


Ets al meu cor
Igual que la superbia
Però tu ets l´amor.


Tinc massa lleu
La meva voluntad !
Demano molt ?


T´estimo més
Que les meves paraules.
Dona´m consòl.


Si no hi ha temps
Jo voldria tenir-te.
Tu ets el meu sí.


La Pedra jau
I en un moment s´enlaira
Com la sardana.



Estic en pau
M´han obert la finestra
Passa aire fresc.


Sento en la pell
Una fruita madura
La seva mà


Somnio gorgs
On fades encantades
Hi fan l´amor


Parla una veu
Paraules suaus i tendres
Del meu Amat


Oh quin amor
El del Tot que respira
Dins el meu cor !


Fa molt de temps
No recordo l´estona
De fer-me vell


Ara sóc viu
Va passant tota vida
Com en un riu.



De nit és fosc
Si un moment fós de dia
Fóra millor


Hi veig molt clar
Cada jorn hi ha tempesta
Fins l´endemà


Al meu entorn
Tant sols veig la meravella
D´un altre món


Caig a l´abisme
Les gal.letes de ma mare
M´han salvat tot


Si tu no hi ets
Mai trobare unaltre platge
On fer l´agost


Al Mont Perdut
Tornarà aquella muntanya
On erem U


Digue-me adéu
Amics meus de altres dies
Ja he trobat Déu















Comentaris

  • L'estrofa més perfecta[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    i la més breu. Gotes de paraules que es transformen en gotes de lírica.

    Gràcies, d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: