Alguns només creuen que creuen

Havent conegut molts que es diuen creients i la indiferència amb què viuen allò que diuen que creuen, i, havent conegut també les vacil.lacions amb que molts ateus parlen de llurs conviccions, trec la conclusió que molts creients només creuen que creuen i molts ateus només creuen que no creuen.

A la meva edad no sabria pas on posar la ratlla entre un creient i un no creient.

La ratlla divisòria deu existir, però no crec que ningú la pugui marcar en la fitxa parroquial i, si ho fa, s´equivoca.

Molts creients no arriben ni a crèduls i, molts ateus no arriben al concepte d´ateu.

Tot i que un servidor em considero creient, cada día prego: "Senyor, doneu-me, si us plau, tanta fe que no em cansi de buscar-vos".
Ateu i creient, són dos conceptes radicalment oposat, però en la vida van sempre barrejats.

Parlant del tema de Déu, un em deia que probablement els ateus pensen més en "l´absència" de Déu que els creients en la "presència " de Déu.

La "creença" i la "descreença" pateixen l´ambigüitat de totes les coses humanes.

Cap religió, ni la nostra, pot tancar Déu dins una gàbia de conceptes.

Podria ésser que a Osona hi hagués molta gent que només creu que creu, però no creu.


Mn. Pere Campàs i Bonay