Al Mestre

Un relat de: prudenci

A tu , que et recordaré fins sempre,
Fins més enllá de la mort,
Del vent.
Recordaré els teus passos sense alè
seguint el camí del cor.
Recordaré 1'amor, silent.
Més enllà de 1´Aguila que esguarda i que espera.
més enllá del vent
que aixeca la polç del cami
que tu segueixes, com pols

Has vingut per fer d'un home
quelcom més que un home.
Has vingut per fer-me nou,
després d'ensenyar-me mons,
eterns alguns, inexistents la majoria;
per obrir-me els ulls
i així tancar-me la boca per sempre.
M´has cremat els llibres
I apagant el foc, has deixat una brasa
encesa a casa meva
M´has trencat tot el vidre;
I m´has deixat una ampolla buida
M´has obert tots els balcons
menys aquell que dona al Nord
I així, per l´indret on vas entrar,
Has tornat a sortir
Sense dir paraula.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer