Al Futur

Un relat de: prudenci

Tinc son
i mai no m´adormo
però aleshores m´adorno
amb les flors del paper moll
i enfontsant-me en un doll
d´aigua pura, escric poemes
i m´oblido de les penes
que duc penjades al coll.

Ja no vull ésser com era
ara vull tornar a ésser viu
i poder anar-me´n al niu
o passejar-me per l´era.
Vull dormir i no patir,
i ara ja puc glatir
de la vida que m´espera.
I deprés en pau morir,
com de l´arbre cau la pera.

Comentaris

  • Tinc son[Ofensiu]
    Melcior | 05-02-2006

    Pèrò he despertat al llegir-te, cor de poeta,
    només amb aixó es suficient per existir.
    ENDAVANT.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: