Ajuntaments, partits i polítics adormits

Ajuntaments, partits i polítics adormits

En primer lloc, vull mostrar el meu suport a tota la gent del País Valencià que continuen lluitant a pesar de les dificultats d'un corrosiu Partido Popular que juga amb la llengua i amb els sentiments de tota la seva gent. El govern valencià, està treballant durament per tal de tancar els repetidors de la corporació catalana de radio i televisió, això vol dir tots els canals i ràdios de gran abast que treballen en la nostra llengua. L'any passat, es van conmemorar els 300 anys de la derrota en la batalla d'Almansa. Curiosament, es va celebrar també amb una multa de 300.000 euros i el tancament d'un repetidor a Alacant. Si tenim en compte que hi ha més d'una dotzena de repetidors al País Valencià, això pot repercutir en uns quants judicis i unes quantes multes que haurien de pagar Acció Cultural del País Valencià.
La gent de la Greda, hem recollit una tradició d'anys de treball per la cultura, la llengua i pel reconeixement i l'intercanvi. Tots els actes que fem són oberts a tothom, gratuïts o a preus populars. Fa poc, vàrem fer una jornada d'agermanament amb el poble amazic, que és un dels pobles més representatius avui a Catalunya, on no hi va haver presència de cap partit polític ni representant de l'Ajuntament, potser perquè no els hi va això de la interculturalitat i perquè se senten a gust amb l'únic regidor de PxC de les comarques gironines al seu costat.
Però com que no vull malinterpretar a ningú, en el moment de fer un nou acte vàrem decidir enviar cartes als partits polítics i a diverses entitats culturals i socials de la comarca; no fós cas que fins aleshores amb els comunicats de premsa, el boca-orella i els cartells aquests no es prenguessin per aludits quan es feia un acte que els pertoca o que s'acosta a la seva teórica voluntat col.lectiva.
Per altra banda, jo no acostumo a mirar la televisió, tot i que reconec que tv3 i el 33 tenen una qualitat superior a les televisions estatals i autonòmiques. Però, independentment del meu posicionament personal vers els "mitjans de comunicació", crec que un acte transversal com aquest, on no es demana més que el suport social i cultural a una entitat com ACPV, que és equiperable a Òmnium Cultural, no era tant difícil per a la societat garrotxina. Cap membre de l'ajuntament, cap partit polític, acudiren a l'acte. No estranyi que jo rigui quan llavors parleu de la riquesa del teixit associatiu de la comarca; que no ho sabeu que el tèxtil està en crisi?
La xerrada, el sopar i el concert de Pau Alabajos, reconegut cantautor de Torrent, varen ser més que interessants pel seu contingut. Independentment, al fet de que hi hagués altres actes de gran repercussió com el Panorama (a qui s'ha de felicitar), el fet que no vingués ningú i no es rebés cap excusa o comentari de tots vosaltres (espero que us prengueu per aludits ja que d'això es tracta) no fa més que demostrar-me un cop més que si no són eleccions, no n'hi ha ni per somriures.
És trista l'oferta juvenil, els actes, que en el pla de cultura ni se'ns convidi i ni se'ns anomeni, és trist veure la manca de suports, com desapareix la consciència, la solidaritat i la memòria històrica. I per tot això, us demano que no vingueu a la mostra de cultura popular que fem el pròxim diumenge amb una trobada bastonera a Maià de Montcal(per si no ho sabeu és un municipi que pertany a la comarca de la Garrotxa i a Catalunya per deferència) on vindran set colles bastoneres de diferents contrades(cosa que passa tant sols un cop a l'any). Només, us demano que no vingueu, no perquè us sentiu malament i tingueu la necessitat de venir, sinò perquè això dels balls de bastons pot ferir sensibilitats i resulta ser molt agressiu; i al dia anterior que hi ha una trobada de glossadors i cant improvitzat amb pandero a Argelaguer tampoc hi aneu, aquests actes són mostres de cultura popular del passat i encara no són eleccions.
I sobretot, afanyeu-vos a contractar el del chiki-chiki per la próxima festa de carnestoltes, o prescindim d'aquesta paraula ja i posem-li carnaval que rima amb tot s'hi val. Si Joan Fuster deia: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble", jo us dic: "el poble està així, i tenim el que ens mereixem". Al final aconseguirem no sé ben bé què, però ens ho haurem guanyat a pols, segurament per freaks.