AIXÒ NO ÉS CAP POEMA

AIXÒ NO ÉS CAP POEMA

En els camins, llargs o curts, amb revolts
o rectilinis, hom perd referents,
petites coses sovint importants
que foren, talment bocins de pell,
parts d’un mateix. Hom perd, també,
racons, indrets, teatres de vivències,
a voltes tristes, a voltes joioses.

I heus ací la vellesa farcida
de records, d’imatges sempre presents:
aquell peluix, aquell llibre, aquell
rellotge de paret, aquella cambra
on els somnis semblaven tan possibles...

La finestra del tren mostra inflexible
la seqüència d’imatges talment baules
de la cadena del viure. Respon,
el viatger, amb sentiments complexos,
i en el record, potser somriu.
O plora!

Fidel Gangonells i Borràs