"AIXÍ PARLAVA ZARATHUSTRA"

"O HOMME, PRÊTE ATTENTION!

... i no et perdis cap nota d´aquest quart moviment.

"COSA DICE LA FONDA NOTTE?"

milions de paraules, milers de folis plens de paraules, abastant llunyanes trascendències. Mans que modulen silenciosament el "VERB", nucli elemental i fonamental de la frase entenedora, vehicle per mitjà del qual la IDEA penetra en el nostre cervell havent travessat, primerament, les avantsales de la percepció i de la sensibilitat.

"I SLEPT"

Si a onze veritats n'hi sumes una altra veritat, tens dotze veritats. Però, si a onze veritats n´hi restes una, et queden:
matemàticament: deu veritats
realment: deu dubtes.

"JE ME SUIS REVEILLÉ D´UN RÊVE PROFOND!"

Tan inquietant fou aquest somni que em vaig despertar, i a punt vaig estar d´escriure´l. Però, la mandra em vencé.

"IL MONDO È PROFONDO"

Temia haver descobert una gran teoria i ho tenia molt clar.

"ET PLUS PROFOND QUE LE JOUR NE SE RAPELLE"

Durant el dia vaig recordar el somni, però, ai làs! només veia clara la solució matemàtica del problema. Se m´escapava la profunda significació de la segona proposta.

"PROFONDO È IL SUO DOLORE"

Era conscient que l´alba m´havia robat els secrets de la nit.

"LA JOIE EST PLUS PROFONDE ENCORE QUE LA PEINE DU COEUR"

La suma del primer enunciat es produeix per aportació d´una nova veritat, i la resposta és correcta.

"IL DOLORE DICE: DISSOLVITI!"

La "resta", en el segon enunciat, es produeix per l´aparició del DUBTE. En realitat no et desprens d´una veritat sinó d´un dubte. I, aleshores, en no tenir constància de quina és la poma podrida, treus una veritat a l´atzar i, automàticament, la resta de veritats es converteix en una desena de pressumptes veritats-mentides que mai més no pdràs proclamar com a veritats absoluttes.

"EPPURE LA GIOIA SARÀ IN ETERNO"

I tú et volies convertir en el guardià de la veritat, per poder protegir el món, de la mentida!

"NELLA PROFONDA ETERNITÀ"

Ningú, però, ja mai més no es deslliurarà del DUBTE. Quin greu! És, però, molt millor conviure amb el DUBTE que no pas amb la MENTIDA. Perquè la mentida és difinitiva, irreversible, un punt i final. El DUBTE, en canvi, conté una deu d´infinites possibilitats, les projecta cap al futur i cap a l´infinit, i, per damunt de tot, les il.lumina sempre amb la llum somorta, però viva, de l´ESPERANÇA.

(Somni real d´una nit, més el text de la "Cançó de mitjanit de Zarathustra" llegit per casualitat en haver escollit com a música de companyia per a escriure, aquesta tarda, la tercera simfonia de Gustav Mahler)