Ai si tingués !

Un relat de: prudenci

Si tingués, ai si tingués !
La veu que tenia antany
Avui jo us parlaria
De mentides i d´enganys.
Si fóra bo i jove i de cor
Us parlaria de l´or
Que feia en els meus gresols
I de aquells anys tant sols
Que passí al Port de la Selva
I us diria mil records
De com vaig guarir a morts
I de com vaig segar herba
De prats plens de girasols
I de com em conmovia.
La tarda quan em plovia
A la cara i al meu volt

Car molts amors he tingut
I tristeses dins de l´ànima,
I aventures i magranes
Que dur-me als llavis d´amor.
I he buscat tresors perduts
I amics a nits perdudes
I he donat moltes ajudes
A qui no podia més.
I m´han tret de mals turons
I m´han dut a bones planes
I sense força ni ganes
He seguit buscant racons
Per a conéixer els tres mons
I viurel´s amb moltes cares.

Ai si tingués ! si tingués
La força que em duia ahir
Ara us faria gaudir
De la graciosa paraula
Que vaig perdre en una taula
En jugar-me un got de vi.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: