ahir dèia

...críptic.

D'aquells que el lector (lectora, en aquest cas), intueix, creu endevinar, valora, sospesa, juga a les provatures, a les possiblitats... però que mai no sabrà en definitiva el fet concret.

I pregunto: cal, saber aquest fet concret?

Jo crec que no. Crec que la força de la poesia, i això és el que, al meu entendre, ens has demostrat amb aquest poema, està en el sentiment, en el missatge universal que transmet.

El dubte, la incertesa... la impotència, la tristor...

Tot això, en pocs versos.

Fins aviat,

LLIBRE

la teva poesia és una pintura literària: quatre pinzellades impressionistes i... el lector, pensa, imagina, dubta, dedueix, potser, tal volta, vols dir?... res d´escriure-ho tot, ben detallat, explicat, enfarguegat... llavors el lector es torna passiu i no participa del misteri romàntic o dramàtic que tu crees... amb poques paraules has deixat un terrorífic interrogant en la meva ànima...
fantàstic, Sílvia; en el teu cor, quatre barres catalanes de sang, brollen poesia!!!
t´admiro... muaaaaaaà!!!!!
( guarda en un raconet del teu cor català, un nou fan teu )