Agafem junts el timó

Acaronant els mots quan són de dolor,
endolcir amb un gest un crit desesperat,
canviar el rumb d'un moment amb una mirada.
A vegades no cal dir res.

Nèixer i morir,
verbs que entonen un blues;
ens recorden que venim sols i fugim com l'aire.
Si tan sols engollíssim el fruit de la vida...

És el saber d'un savi
que reconeix els moments
i saboreja amb un refinat pal.ladar
els aromes que ens alimenten.

Jo vull ser com ell,
com el savi,
que reconeix l'escència d'una amistat
per enriquir els instants.

Recorda'm els meus somnis
quan m'oblidi d'ells.
Recorda'm on és l'esperança
quan l'hagi perdut.
Segueix-me
quan cregui que vull estar sola,
agafa'm la mà.
I continuarem aprenent junt;
el què tu saps i jo no sé,
el què jo sé i tu no saps,
el què la vida té i hem de gaudir.

Per les ferides,
un somriure.
Per les penes,
un consol.
Per la vida,
el què hem viscut i ens queda per viure.

Alcem les veles
bandolers i corsaris!!!!
capturem mar endins els tresors de la vida,
amb tempesta o amb la traïció forçada d'un mar en calma
junts no sembla una lluita tant arriscada.