Adonis

Nascut directament de la natura
Creixes al tou dels núvols,
Resguardat per dos belleses
Que s'odiaran per tu

Les nimfes t'eduquen
Sota l'encant d' Afrodita,
Que és l'ira per Persefone

La joventut dediques a elles,
I cegades per tu,
preses són de l'odi

No se n'adonen,
Passen per alt la desgracia
Que acabarà amb la teva vida,
La gelosia és la teva maledicció...

Ares fet bèstia et persegueix,

Ningú pot escapar del seu destí,
la teva vida és gelosia
Des del moment que vas néixer
fins al darrer dels teus dies..

Quan punxat a traïció per la flor més bella
Tintaràs per sempre la natura
Amb el vermell de les teves venes

Deixant així constància
Que d'ella vens i tornes,
perquè és a la natura
a la qual pertanys realment