Administració Pública 0 - Contribuent 1

Un relat de: Achtung

Ha estat un partit dur i molt disputat, però al final han acabat guanyant els visitants. Una primera part de desconcert i d'indecisió creada pels de casa han fet retardar molt la capacitat d'atac de l'equip rival, tot i que conforme anava avançant el partit, els visitants han guanyat confiança en si mateixos i han pogut visualitzar la jugada que els ha atorgat la victòria.

Exactament, un partit és el que sembla anar de "visita" a Hisenda. Hacienda per als no iniciats. Primerament arribes a una oficina, la que et pertoca, clar. Que no se sap ben bé perquè et pertoca la que et pertoca, perquè potser està a trenta minuts amb autobús, en mig del no res més absolut. El que explicava, arribes a l'oficina, situada allà, al Far West i resulta que entres, i el primer que trobes és un detector de metalls, com als aeroports. Passes el detector, pites i penses: "ara toca ensenyar la motxilla". Però no, et sorprens al girar-te i no veure a ningú. La soledat absoluta habita la recepció del local. És el que té arribar a l'hora del cafè. I penses: "és igual, millor, això que t'estalvies". Però... a on vas? Allà només hi ha un rebedor immens! Penses que mai hauries trobat a faltar un Guardia Civil com els dels aeroports. Tens el primer moment d'indecisió, què fas? Esperes al "segurata"? Avances perquè tens pressa per acabar i anar allà on t'esperen després i ja hauries de ser-hi? D'acord, avances, però cap a on? Tot sembla bastant rònec i sense sortida. Alto. Veus unes escales que pugen. " Impreso 104 en el segundo piso" posa en un cartell de paper quadriculat arrencat d'una llibreta d'espiral penjat a la paret. "Guai, serà per allà" penses. Et sents com Frodo recarreguen el Bosc Obscur en direcció a Mordor, les terres del Señor Fosc.

Puges les escales, l'aire es torna més dens, arribes al primer pis, que no es pot considerar un pis, sinó un mostrador en mig de les escales. "Impuesto de Sociedades" posa en un rètol metàl·lic que penja del sostre. Decideixes continuar l'ascensió a la muntanya del Foc Etern. A cada graó, la decoració inexistent, la grogor de les parets i l'estretor dels espais, t'apropa més a "El Procés" de Kafka, un llibre tan dens i compacte que podria tapar l'esquerda del Titanic. Josef K. podria haver habitat passadissos més alegres i agradables que els actuals.

Arribes al segon pis després de superar l'ansietat i els ofecs produïts pel record de terrible llibre. No hi ha llum solar, només un paper pintat a la paret, groguenc, unes cortines beige ratades per l'ús i l'antiguitat, un terra de paviment, esquerdat. Terrible. Però, sorpresa. Allà hi ha vida. Collons si hi ha vida. Cues eternes de gent amb carpetes farcides de papers. Darrera les cues, localitzes l'espècie protegida pel Ministerio de Medio Ambiente: el funcionari. Protegida sí, però desgraciadament no pel perill d'extinció -l'autor desconeix perquè se'l protegeix-. Es una espècie sense esperança a la vida, sense il·lusió als ulls, tampoc pots esperar gran cosa d'algú que l'únic que ha volgut és una feina segura i ben remunerada, sense importar la feina a fer. Amb cap intenció de desenvolupar d'una forma ràpida i eficient la seva feina, total, els hi és igual, no els faran fora. Amb cap vocació de servei públic. Amb res.

T'espantes, no veus ni una sola cua sense gent. T'espantes més, no saps on anar. T'entra el pànic, hi ha molta gent i tens pressa i no saps on anar i no saps què fer. Et converteixes en Superman, comences a pensar de forma racional, "Información" busques el cartell d' "Información". Et passeges per tota la sala, "Renda", "Etiquetas",
"Devoluciones", "Impresos", "Cambio de datos",... de tot, però no hi la "Información". Perquè no hi ha "Información"? Hi ha mostradors per tot arreu, però cap amb "Información". És hora de treure la metralleta de la motxilla, perquè recorda que has passat el detector, has pitat, i ningú t'ha dit res. Podries portar una arma automàtica o un sable i ningú ho sabria. Recordes que no portes ni metralleta ni sable. Recordes que fins i tot ets pacifista, però en moments així se t'oblida. Optes pel mal menor: la cua més curta "Impresos", una funcionària estrafeta et mira un cop et toca. Tan difícil és dir "Buenos días"? Optes per començar la conversa, expliques que vols aconseguir i estàs de sort, ella té l'imprès que necessites. Però encara necessites més. L'etiqueta. Com a la guarderia amb els gomets. Per intuició vas a la cua d' "Etiquetas", perquè la funcionaria, recolzant la cultura popular, no t'ha indicat on t'has de dirigir. Comences a fer cua, recordes el llibre d'Astèrix i les 12 proves. Has repassat mentalment la llista "de los Reyes Godos" i encara falta un dominicà, un operari de taller i una motorista. Penses que pots anar repassant l'imprès que acabes d'adquirir, et sorprèn veure que hi ha un sobre dins el dossier que et permetrà enviar-ho per correu. Visca! Ho podrà omplir tranquil·lament a casa i no hauràs de tornar a aquell lloc horrible. Així només queden les etiquetes. Acaba la dominicana, atenen a l'operari i només et quedarà una motorista. Tremoles: "Entregar una fotocopia del DNI para obtener etiquetas" a sota: "NO se hacen fotocopias". Merda, merda, merda. No portes fotocòpia. L'oficina està en mig d'un cràter, no pots fer fotocòpies. Deixes la cua indignat. Et dirigeixes cap a les escales per baixar i deixar aquest forat d'una vegada. Veus una cua amb una sola persona, "Renda", penses que perquè no. T'hi poses i et prepares per deixar anar tota la teva ira al funcionari. Comences fent preguntes de com s'omple el formulari, de com l'envies, de quines dades poses, és a dir, els ataques amb la seva arma: l'absurditat. Quan arribes a la pregunta de com s'enganxa l'etiqueta, el funcionari està negre i et confessa que per a que et donin una sola etiqueta, no cal fotocòpia. Amb aquesta dada tan preuada, et tornes a dirigir cap a "Etiquetas". Allà torna a haver-hi la llista dels Reies Godos esperant per a una etiqueta. Et toca, ensenyes el formulari, vols una sola etiqueta, a "Renda" t'han dit que no fa falta fotocòpia, et contesta que és mentida, contraataques dient que vagi a parlar amb aquell senyor, que t'ho ha dit ell, el senyales, et maleeix mentalment i et fa escriure el número de NIF en un paper, l'agafa, tecleja el NIF que li has escrit i imprimeix una etiqueta, victòria.

Orgullós com un nen amb una Play Station 2 nova et dirigeixes cap a la fotuda sortida. Vols perdre de vista les parets grogues, les cortines beige, el terra esquerdat, els funcionaris maltractadors. Baixes les escales, l'aire es torna més respirable a mesura que baixes. Deixes enrere el mostrador al mig de les escales, només queda un pis. Comences a veure llum natural. Veus l'arc i aquest cop, el "segurata". Tornes a pitar, l'home et mira, però tu estàs fora, ja no et pot dir res. Ets en mig del carrer, a la perifèria de la ciutat, però fins i tot allò és millor que l'abominable edifici d'on surts. Desitges que els tràmits per correu siguin suficients. Només queda el partit de tornada. A "Devoluciones".



Comentaris

  • Encara en fas una valoració positiva[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Dia rera dua, Hisenda i els seus "metodes" son objecte de sentencies judicials.

    No va ser uan casualitat que la Direcció de Barcelona anés a la presó, ben al contrari !

    El que em sembla extraordinàri és que UNICAMENT en tanquessin un parell.

    Tota l'activitat recaptadora del país, està sota sospita de corrupció.

    Recordo el comentari " este catalan de mierda " - referint-se a mi, sense adonar-s'en que els sentia - , no se entera de que los tenemos bien cogidos !!!

    No vaig entendre, ni preguntar a qui tienen bien cogidos :

    amb el tema del finançament del partits polítics penso que no m'erro gaire, però ......

    En fi, que molt bé el teu relat !!!!

  • L'article és bastant bo... posem que sí...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-08-2008 | Valoració: 8

    Crec que l'article és bastant simpàtic i entretingut. No obstant, li veig alguns punts fluixos.

    Entre ells, que, jo que no em barallo molt (per ara) amb aquests ambients d'Hisenda i els seus passadissos, m'hi sento jo poc identificat, amb el relat. Ho sento, noi.

    També, crec que no ha estat molt adequat posar un sol pàrraf de tantes línies en el relat, com has decidit fer-ho. Sic...

    Malgrat tot, podria ser una bona idea visitar-te més. Ho tindré en compte. Salut!

  • Jo també hi he passat[Ofensiu]
    Narcis08 | 19-08-2008 | Valoració: 9

    És el que expliques : un viatge pagat a l'Absurd, al món del funcionari. a Leopoldo Alas, "Vuelva Usted Mañana".
    M'agrada com escrius, tens ganxo i molts recursos. Endavant.

  • discrepo energicament[Ofensiu]
    Shu Hua | 30-10-2005

    no de que el text sigui bo i amè, que ho és, sinó de la descripció funcionarial. Home! hi ha de tot. O em diràs que totes les vegades que has anat a alguna adminstració pública t'han tractat malament? Incís: es nota que jo sóc funcionària? Ni jo ni les meves companyes (afegeixo un company mascle, l'altre no, que aquest sí és funcionari típic) som així. Cert, cert, el funcionari té la seguretat d'una feina per sempre i això el pot fer tornar mandrós. Però jo sempre dic que n'hi ha dues fornades: els antics i els moderns. I hem canviat, home. Uns quants, o no?
    I quantes vegades no és el públic que ve enfurismat perquè té un mal dia i et tracta com si fossis un moble a qui es pot pegar? Ah, també passa.

    Bé, després de la defensa, repeteixo que els text m'ha agradat.
    Encantada de la teva proposta
    Glòria

  • Einfach[Ofensiu]
    Scheisse | 20-10-2005 | Valoració: 10

    buff noi! jo no en se gaire de quan un relat és amè, el ritme... pero se prou be que m'ha agrdat molt. la veritat és que el teu pseudonim és el que m'ha impulsat a llegir les teves obres... m'encanta la teva ironia, una nota d'humor molt necessaria

  • El millor remei per un dilluns al matí[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 02-05-2005 | Valoració: 10

    Gràcies al teu relat, començarè la setmana de més bon humor: moltes gràcies.

    El teu relat és àgil, amè, divertit. Sense adonar-te'n, et cruspeixes les frases amb avidesa i amb un somriure als llavis.

    Bona descripció. Bona utilització de comparacions còmicoliteràries. Bona metàfora de la situació "laboral" de la Hisenda Pública.

    M'ha encantat. Genial. No et puc dir res més que això i ho torno a repetir: genial.

    EmmaThessaM

  • les 12 proves...[Ofensiu]
    AntavianA | 21-04-2005 | Valoració: 9

    M'ho he passat bomba llegint el teu relat, la veritat és que m'hi he sentit força reflectida, en el sentit que, cada vegada que et toca fer un procés com aquest, t'envien d'una finestreta a una altra, com les 12 proves de l'Astèrix. Veig, però, q el teu contribuent té prouta paciència. Jo no sé si hauria escanyat alguna de les funcionaries. Perquè t'asseguro que això dels funcionaris és una cosa que em posa molt, però que molt nerviosa i m'ha agradat moltíssim la manera com els has descrit.

    I això, que saps descriure molt bé els ambients, saps situar al lector en el lloc del protagonista i sempre amb un xic d'humor que no trenca per res el ritme del relat.

    Un text divertit, amb ritme i amb el que he disfrutat. A veure si t'animes i tornes a escriure que veig que fa dies q no has enviat res.

    Una abraçada d'una relataire

    AntvianA

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Achtung

Achtung

5 Relats

34 Comentaris

8952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Massa capquadrat per entendre la poesia.

Massa somiatruites per entendre els diaris.