Un dia d'aquests

Un dia d'aquests et tallaré en trocets petits. Això és el que aquell personatge va pensant pel carrer. Un personatge aparentment normal. Què és considerat com a normal? El que acostuma a fer la gran majoria de massa social? La massa social és idiota, només cal mirar les audiències de televisió. Així, què és normal? El que és moralment acceptable? Qui dictamina què és moralment acceptable? La moral és com els culs, tothom en té. El que és moral per alguns és un acte degenerat per uns altres, fer servir el condó per exemple. Per tant, perquè el personatge que va pel carrer i pensa que un dia d'aquests et tallarà en trocets petits és un personatge anormal? Realment se sap si aquest pensament no és habitual entre la massa social? Se sap si per a algú aquest futur acte és moralment reprovable? Pels de l'avió atrapat al Pol Nord no ho va ser. Ara diràs que la situació no és la mateixa, que el personatge va pel carrer i, per tant, no està atrapat en un desert glaçat. Això vol dir que la seva situació no és desesperada? I si aquesta persona està en un punt de no retorn. La seva vida no avança per culpa d'alguna situació. Les situacions no venen soles, sempre les provoca algú, per tant, la seva vida no avança per culpa d'algú. Això pot ser crític. Com estar al Pol Nord. Quanta gent cal tallar en trocets petits un dia d'aquests per a que la vida avanci més agradablement? Què ha de fer el personatge? Ara diràs... calla! Consciència estúpida. Inútil. Què he de fer amb el ganivet? Què hi ha de postres?