Reflexions

Un relat de: Achtung

Comença la història. Fa tres anys escrius un relat per algú. Com tots els relats que s'escriuen, sinó, perquè escriuria la gent sinó fos per algú en concret? La persona en qüestió queda satisfeta amb el relat. Amb aquesta satisfacció et quedes satisfet per saber que has creat una cosa útil, o potser ja no es pot anomenar "útil" a una creació que no es basa en satisfer una necessitat? Com que t'has quedat parcialment sorprès de tu mateix conserves el relat contradient una de les teves màximes "les possessions només fan que aixecar un mur entorn al teu voltant".

Continua la història. L'escrit cau en l'oblit més absolut. Passen tres anys. Retrobes una amiga. Et comenta una pàgina on la gent hi escriu, entre elles, ella. Llegeixes els relats. Els d'ella i els d'altres. La desconfiança habitual que et destil·la la xarxa queda diluïda enfront les bones vibracions de la troballa. Et sorprèn trobar-te recordant el relat de fa tres anys.

Comença a acabar la història. Et decideixes i penges el relat. Esperes a veure què passa. Passen un parell de dies. Acostumat a un cinisme automàtic davant totes les organitzacions, et sorprens per la rapidesa que el relat es publica després de ser revisat per un ens desconegut. Comencen a sorgir comentaris d'aprovació. Et sents molt content per la inesperada resposta positiva de gent desconeguda.

Acaba la història. Et sents tan content que t'entren ganes d'escriure més, ja sigui per haver reanimat un moribund sentiment cap a l'escriptura o ja sigui per pur ego. Neix això.


Comença una altra història. Et preguntes si és encertat haver escrit un segon relat. Era realment just i necessari? Està a l'alçada del primer? Et preguntes: Realment volia escriure un segon relat? T'has sentit obligat per la gent desconeguda que t'ha recolzat anteriorment? Et recolzaran ara? Per primer cop et formules preguntes que es deu haver fet gent que crea art pel públic des de fa anys.

Comentaris

  • en el fons[Ofensiu]
    qwerty | 08-09-2006 | Valoració: 8

    a la vida tots busquem aprovació. jo també em vaig preguntar`: "què passa si el penjo?". I després del primer, en segueixen més. com tu.

    per cert, atenció? a mi sí que m'ha cridat l'atenció el teu pseudònim.

  • a qui no l'hi han passat pel cap reflexions com aquesta?[Ofensiu]
    queta | 19-06-2005

    Però tu has sapigut expresar-la molt millor del que jo ho hauria fet. De fet, hem trobo si fa no fa en la mateixa situació (i en la de molts d'altres suposo): fa molt poc que escric, i el que havia escrit fins ara sempre tenia un motiu (les tipiques redacccions d'escola, un amic que to demana, un regal...), però a poc a poc et vas anaimant, potser per tu mateix o potser perquè els altres t'inciten a fer-ho. però val la pena, segur.
    segueix escrivint.
    queta

  • Vist el tercer, jo crec que has triat l'opció correcta[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 02-05-2005

    Bona reflexió. Potser, a vegades, una mica massa, a batzegades. Jo crec, que és possible, que hi hagi un excés, de puntuació, que frena, una mica, la lectura, però que no per això, el fa menys interessant :-)

    Continua escrivint: tens fusta d'escriptor i qui un do com aquest no es pot desaprofitar!

    EmmaThessaM

  • crec que a tots mos passa ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-03-2005

    molt bones reflexions, em sent completament identificada .... a vegades fins i tot si hagués pogut hagués esborrat la mitad del que m'han publicat ... però crec que hem de continuar, encara que només siga per nosaltres mateixos i la necessitat que tenim d'expressar-nos ..

    una aferrada

    Conxa

  • no paris[Ofensiu]
    AINOA | 26-03-2005 | Valoració: 9

    Sont unes bones reflexions, segueix escribint perquè ixo no es te que perdre mai.
    Ja cops tindras comentaris, altres potser no.
    Pro no et desanimis mai.
    Una abraçada i anims.

  • Personalment[Ofensiu]
    subal | 14-03-2005

    Personalment et diré, primer de tot, que sí, que crec que val la pena que continuis escrivint, perquè, mira, et fas llegir.

    Després seguiré dient que sigues benvingut, i que potser primer escriuràs pels altres, rebràs "bones notes", l'ego et pujarà i caldrà que et repeteixis a tu mateix que no n'hi ha per tant. Cal llegir llibres per arribar a aquesta conclusió, clar, per a poder comparar-te amb els grans.

    Després, algun dia, veuràs que no tens res a dir, que no POTS escriure més. Ho deixaràs potser per un temps. No t'espansis o t'arronsis; crec que és normal. Aprofita aquests moments per rebaixar l'ego i fer cures d'humilitat. Escriure pels altres? Potser ho deixaràs de banda.

    Un dia sortiràs al carrer i trobaràs que les idees volen i es posen en el teu cap. Et picotejaran i hauràs d'anar cagant llets cap a casa per a escriure més.

    I torna a començar!!

    ____________________________

    No valoro numèricament, gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Achtung

Achtung

5 Relats

34 Comentaris

8941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Massa capquadrat per entendre la poesia.

Massa somiatruites per entendre els diaris.