Adam i Eva

Per si sols, els rajolins solars encara no escalfaven prou, però el termòstat de la creació feia la resta i, tot plegat entapissava de càlid vellut el benestar del dia.
Tot i aquesta serenor, Adam se sentia sòl i ho estava, recolzat a la soca d'aquell arbre va pensar que la pròxima vegada que tingués teràpia li "Ho" diria.
El Gran Terapeuta era omnipotent però bona persona i sobretot era just i equànime, si no li duies la contrària. Estava segur que l'entendria.
La soledat, no volguda, fa llanguir les hores, i a la saó les fa transcórrer amb un pas que sovint no és el seu. Per aquest motiu s'anava fent feixuc el temps que el separava de la propera teràpia, que per una altra banda estava programada tan ràpidament com per l'endemà (com no hi havia cues...) però clar, com el temps estava acabat d'estrenar, no acabava d'esperar-lo ningú, i no hi havia criteri en saber si un "segundet" era molt o poc temps.

L'endemà tampoc no es va vestir i va anar a la teràpia amb el Ser Suprem. Li va plantejar el seu neguit i el seu avorriment. El Gran Terapeuta va sentenciar, amb una veu profunda, com la sortida des de dintre d'una paperina de paper,:
-NO ES BO QUE L'HOME MASCULÍ, ESTIGUI SOL.
La Divinitat agafant un os esfenoide de l'Adam, el va copiar en una impressora 3D que tenia a la seva consulta del Paradís (no va haver de pagar cap dret d'autor perquè Ell havia fet l'original) i va voler provar de fer una senyora.
El resultat va estar força correcte, per ser la primera que feia.
Al voltant d'aquell esfenoide es va anar creant un cos semblant al que ja tenia fet però de mesures més petites, més delicat, amb la pell més fina i més clara de color, menys pelut, amb un bé de Déu (millorant el present) de cames ben tornejades, els cabells, que de tan rossos i llargs com eren, parlaven de la procedència nòrdica de la dama en qüestió, si els països Nòrdics ja s'haguessin descobert.
A l'Adam aquesta imatge femenina li va despertar una sensació nova en el sota ventre que el va espantar una mica, era com una tibantor cutània, no del tot desagradable.
Després va anar-se formant la resta del cos femení que a partir d'ara anomenarem Eva o senyora d'Adam.
Va continuar la cosa productiva però la gran massa de cabell no deixava veure'n els detalls.
A l'alçada, per exemple, del mont de venus, hi varen arribar els cabells capil·lars instants abans que la imaginació del mascle, la qual cosa, per intuïció mental, li va produir un gran reforç a la situació de tibantor que va creure, alleujar una mica, amb la frescor d'una fulla de parra que va trobar prop.

Melic sí que en tenia, però li va passar una cosa semblant a l'explicat anteriorment, quan es va anar creant la part superior de davant de l'Eva, sobretot a on ell tenia al pectoral pelut, va quedar la zona ben tapada per l'espessa cabellera del prototip femení i, no en va poder veure els detalls.
La "novetat" en el sota ventre d'ell començava a ser preocupant, el feia, sentir incomodo i no voler aixecar-se del divan on el Gran Terapeuta el feia tombar perquè es relaxés i poder sentir així amb més calma, les seves demandes.
No es volia aixecar per dos motius:
-Que el Gran Terapeuta no li veies aquella inflamació estranya.
-Per por de què li caigués la fulla i quedes tot el "problema" al descobert.

Una vegada enllestida la producció de l'Eva, li va ser mostrada a ell per si en veia cap detall que no fos del seu grat, en ser la primera, cabia la possibilitat que hi hagués alguna cosa mal feta. No va ser així, i el Senyor Adam va donar el seu vistiplau.

El Gran Terapeuta va dir que li portaria l'endemà, puig donat el seu nou "problema" no trobava necessària la precipitació ni la conveniència de l'entrega fins que "la tibantor" anés minvant, no fora que sorgís el pecat abans d'haver-lo inventat.

Varen anar rodant els dies, plàcids, tranquils, nous a estrenar i el desig primer, es va girar cap a admiració. Totes les coses que havien de ser resoltes per n'Eva, eren fetes amb senzillesa, amb cura i respecte a tot el fabricat abans que ella, les herbes, les flors, les pedres...
Era sens dubte millor. Molt millor molt més resolutiva que ell mateix, però com el mal ni l'enveja encara no havien estat creats, en Adam ho transformava tot en admiració i enamorament cap a la seva companya.

Un dia, per divertir-se una mica, el gran Creador va voler jugar amb el mal i la temptació.
Al costat d'una pomera, els fruits de la qual s'estaven fent malbé perquè ningú no els hi feia cas i només les serps hi feien alguna queixalada, va col·locar un sobre amb un passatge per a quinze nits d'hotel i un viatge amb transatlàntic, a l'interior d'una de dues capses que, posades una al costat de l'altre tenien com a objectiu cridar l'atenció dels "creats". Una d'elles senzilla, de fusta de pollancre, l'altre entapissada amb una seda lluent, vermella i, una llaçada daurada amb una veta de ras, els extrems de la qual eren rissats a mà amb uns molls de planxa.
Amb la seva veu intensa el Ser Suprem va cridar als dos personatges creats i, els va donar a escollir, tot explicant-los les bases de la seva juguesca.
Gràcies a la seva superior força física i a dos colzes que apartaven tot el que era en mig del seu camí Adam es va tirar en planxa sobra la caixa entapissada, la va abrasar i va dir una cosa així com: "mi tesoro"
Eva que no va poder escollir, es va quedar amb la capsa humil, la qual duia al seu interior el premi, però de tant que s'havia acostumat a la seguretat del paisatge conegut no va voler canviar d'aires, o si, però estava segura que no en aquell moment i, estava encara més segura que si algun cop ho feia, no seria amb Adam, es va acostar al seu company que frisava per conèixer mon i, li va donar.
N'hi va fer ofrena i, en aquest acte de generositat, el Creador va reconèixer la bondat infinita d'Eva (encara que molts politòlegs de l'època veien en aquest gest un mercadeig futur).
La temptació i el parany a què va ser somes Adam el varen enrojolar, demanant al Ser Suprem que li imposes el castic que trobés convenient.
El Creador el va satisfer, expulsant-lo d'aquell Paradís bucòlic.
Amb veu tronadora va dir:
-"POLS ETS I AL POLS TORNARÀS"
La qual cosa no crec que cap teòleg hagi entès mai, perquè no venia a tomb, però ho va dir (diuen)
L'Adam va agafar la cartera i va marxar de l'Edèn. Va pujar al primer vol cap a Iran.
A l'aeroport, ja va veure que la gent el mirava, la seva nuesa l'avergonyia i a les botigues "duti free" de la terminal, va posar remei a aquesta sequera de moda.
Content, ja que encara no havia trobat on guardar la cartera, de cop es va trobar enfundat en un vestit on tenia butxaques per amagar els seus papers i els dels altres vint homes que viatjaven amb ell.
Quan va arribar a lloc, li va venir al cap l'expressió del Gran Terapeuta:
-NO ES BO QUE L'HOME MASCULÍ, ESTIGUI SOL.
Va intentar trobar una parella femenina per tot arreu, però li va ser impossible i en aquest país on es trobava concretament, l'homosexualitat estava penada amb la mort (els intents de suïcidi també)
Total; que es va disposar a viure en un món masculí on gairebé totes les agressions eren respostes amb una violència semblant a la que generava la discussió. I així no hi havia manera de fer prevaldre la seva força davant de la de ningú.
Totes les dones s'havien volgut quedar als seus Paradisos corresponents; Amb els anys, cada una va fer el que va voler, sense més límits que el que elles es volien posar, la que va voler fills en va tenir, la que no, no ho va fer, sense recriminacions per part de ningú, ni família ni religions, ni governs.

Fins aquí la meva versió del qual va ocórrer al Paradís Terrenal.
Ara voldria fer una apreciació personal i una mica més seriosa de com van les coses, i com estan succeint, també segons el meu criteri,
El col·lectiu al qual pertanyo, ha rebut per part de l'Institut dels Drets Humans de Catalunya el reconeixement de la nostra tasca, darrere i al costat de les persones que lluiten pels seus drets, que són els de tothom, un exemple d'aquestes lluitadores són les persones feministes.
A Espanya, a la totalitat de l'estat Espanyol, varen morir (denunciat) a mans dels seus nuvis, marits, companys, etc. una seixantena de dones l'any 2016, i no portem un mitjana més baixa enguany.
Potser, només dic potser, si l'expulsió de l'Edèn no hagués estat la que "diuen", va ser, i en comptes de caure la vergonya, la culpa, la temptació sobre les dones, hagués estat alguna cosa més semblant al meu relat, podria ser tot diferent.
O potser no.