Ada Collau Ballano

Cambiar el mundo, amigo Sancho,
no es locura ni utopía, ¡sino justicia!
Miguel de Cervantes

Obsedits, havíem cregut que vivíem a recer d’unes lleis
que ens feien dones i homes lliures, aletejàvem en el buit
sense sentir al damunt el pes de la fal•làcia.
Però no tenim ales...Tan sols cames i braços per travessar
el que només és nostre i tastar l’espai de tots.
Subvertim l’abisme en pont
i admirem de molt a prop als qui el travessen!
Trenquem tota rutina!
Podem, entre tots podem...!
Has convertit paraules de desert
en escambell d’esperances.
La lluita, com una pluja generosa i pertinaç,
en passió de viure.
No miris quin gest
sinó el gest que construirà el meu.
La teva fe perfà la meva, ves al davant
—que el món està tan estrafet
que no entenem les coses de l’ànima—
que tots nosaltres vindrem després...