Temo el que estimo

Els sentits m’abeuren en l’herba humida.
Primordial, m’ajoco en les teves formes
sense pensar en les hores.
Els teus ulls són ressó de mar,
paraules molt nues,
—abans que tot comenci—
a la riba d’una platja de sorra fina.
Temo la fragilitat i el dubte dissolts en aigua salada.
Estimo la fragilitat i el dubte dissolts en aigua salada.
Però és quan la carn crida
fragilitat i dubte que ara t’estimo.