accident

Va anar tot molt ràpid. L´Elna anava conduint el seu cotxe per la carretera, glaçada en aquelles èpoques de l´any. Havia força revolts però a ella, que amb el temps que feia que hi circulava se la coneixia pam a pam, ja li agradava conduir amb revolts: Li agradava, abans l´entrar a la corba, apretar ben fort l´embragatge i moure el canvi reduint marxes. Una vegada dins del revolt, apretar fort el gas i sortir amb potència, apretant a fons i pujant marxes i revolucions gradualment. Les seves amigues li deien que era un mica homenot però no li importava. Era una bona conductora, segura, responsable. Aquell dia, més ben dit aquell capvespre, tot es va torçar. En ple revolt, una camió de 14 metres de llarg, 36 tn a plena càrrega, 560 cavalls i uns quants mil·lers de centil·litres de cubicatge se li va fotre a sobre. Va envair el sentit contrari de la calçada justament quan passava per allà, en plena corba. Ja veus tu quina mala sort té la gent a vegades. El camió, tot ell i la seva càrrega de peces de foneria, va embestir el petit utilitari de l´Elna, poc sobrat de proteccions contra un monstre de metall com era aquell. El camió, amb una força impossible d´aturar, s´endúgué per endavant a l´Elna i el seu cotxet. Planxes aixafades sota una pressió espantosa, vidres que espetegaven i rebentaven saltant en mil bocins impactant en tot el seu fràgil cos. De res serví l´airbag, que quedà completament esberlat quan un a part irreconeixible del camió l´esbentrà i el rebentà. La barreja de camió i cotxe van anar a petar fora la calçada i caigueren pel petit pendent adjacent, que tot i reduït en alçada, només va fer que augmentar la magnitud de la tragèdia. A l´Elna, un afilat fragment de vidre del camió li segà la cama esquerra alhora que el volant se li va enclastar al pit, dificultant-li una respiració que ja era prou escassa i dificultosa. El braç dret li quedà atrapat entre una massa de ferros impossibles de reconèixer. Quedà atrapada,immòbil, reclosa entre restes de ferros mig retorçats. Després d´uns segons, tot va quedar immòbil, quiet, només el grinyol d´algunes rodes que encara bellugaven estorbava l´aire. L´Elna encara estava mig concient tot i que no era concient que tenia la cama tallada i la sang li surtia a raig, un doll impossible d´aturar. Davant dels seus ulls tenia la cara del camioner, el cos sense vida del qual havia quedat penjat del que anteriorment havia estat una confortable cabina. En aquells moments no en tingué cap mena de pena, no li mereixia cap mena de perdó ni de llàstima. Fill de punta malparit pensà. Per aquella carretera no hi circulava ningú. Era fosc, era hivern i feia fred, molt fred. L´Elna sabia que ningú aniria en la seva ajuda. Ningú l´esperava a casa. Vivia sola des que va marxar feia un parell d´anys de casa els pares. Volia independitzar-se, volar sola. Qui els trovaria a faltar abans, la dona del fill de puta? La seva mare quan l´endemà la truqués i no contestés? L´Elna tenia fred, cada vegada més però no li feia mal res, estava tant torbada per la sotragada rebuda que no tenia cap sensació de dolor. L´adrenalina disparada dins del seu cos la tenia enganyada, no li deixava sentir-lo. Tenia son també. I sed. Els ulls se li tancaven, li pesaven les parpelles. No tenia ni veu ni esma per cridar ni per oposar-se a aquest desig profund de dormir. Tancà el ulls i s´adormí. Per sempre.