abraça'm

L’acte més humà que fa crear poesia amb els records és una abraçada. Cos a cos, un pont uneix dues vides. Et fa sentir una mica més de l’altra persona. Com si, en una obra tan senzilla i sincera, entreguessis una part teva que es quedarà atrapada per sempre dins l’altre.

I es així com sovint recordem a les persones: abraçades als nostres braços. Sentint cor amb cor, pell amb pel, olorant l’essència d’aquell instant, acaronant un rostre imperfecte que és el més semblant a la perfecció que coneixem.

És en l’abraçada on els silencis, trencats per les nostres respiracions, parlen. Silencis que no diuen res i a la vegada ho diuen tot. Tot allò que queda presoner dins nostre s’allibera quan dos cossos es fan un. Quan dues persones s’abracen, es donen vida.

Dins una abraçada es pot trobar amor, desig, patiment, temor, enyorança, ràbia, perdó...És en els petits actes on podem sentir-nos més humans. On demostrem que necessitem algú al nostre costat.

I és així com han nascut moltes històries al llarg dels anys. Entregant abraçades i trencant barreres.

I és així com jo et vull a tu: abraçat a mi.