Abraçada eterna de sorra, sal i aigua.

Un relat de: almenarenca

Miro el mar blau des de la platja.
Ones d'aigua salada que van i que venen, que acaricien les pedres i la sorra. Aigua que besa la terra amb petons breus, fugaços, humits i eterns.
Petites gotes m'esquitxen, i quedo humida i amb gust de sal, com si hagués plorat llàgrimes no plorades. Et miro i m'abraces fort.
T'escapes un instant de la meva abraçada però, en uns segons corres altre cop als meus braços. T'és imposible no fer-ho. No ho pots evitar i jo t'espero sempre.
Ets el mar que estima la terra.
Soc la terra que estima el mar.
Apagues el foc. T'escalfo i et torno mar roent. Ets aigua salada i et barreges amb petits grans de sorra contents, que ballen dins teu. Inseparablement units.

Abraçada eterna de sorra, sal i aigua.

Comentaris

  • Darly al mando : xD[Ofensiu]
    Darly | 18-06-2008 | Valoració: 9

    Acabo de fica'm en aquest món de publicar els textos en relats en català, feia temps que anava llegint diferents escrits però fins avui no n'he trobat cap que m'arribes tant.
    El teu escrit es preciós, te una barreja d'amor, de tranquilitat, et transporta a la vora del mar i et deixa volar la imaginació. M'encantaa!
    Felicitats i segueix!

  • hola!!![Ofensiu]
    lienu | 16-06-2008 | Valoració: 10

    m'agrada tant aquest relat que he tornat a passar i de pas, perque no, a saludarte per a que t'animis una mica carinyet, que ets molt gran cuca!!!!!

  • una dansa que no s'atura mai[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Curiosa coincidencia,
    de valorar la dança del mar i la sorra,
    que també vaig tenir fa alguns mesos a Tamariu:

    "Les onades, acompassades,
    son d'un argent brillant,
    i s'acosten insistents a la sorra daurada,
    li fan una carícia tendre, i tot seguit es retira, deixant una estela d'or i plata.

    Es una dansa que no s'atura mai,
    dia a dia, any rera any, com un ball etern d'amor."
    ESTELES D' OR I PLATA

    Avet

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Gracies per oferir-nos un relat tant relaxador.
    Mentre el llegia m'he trobat a la voreta del mar on m'has fet sentir la seva remor, l'olor mullat de sorra salada, he vist com empeses rodolaven petites pedres entre la blanca bromera en el retorn de l'aigua al mar.
    Molt bonic

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • ets genial....[Ofensiu]
    lienu | 12-06-2008 | Valoració: 10

    com diu unaquimera, jo em sento molt identificada en aquest relat, per aixó m'agrada tant, per aixo m'emociona cada cop que paso per llegir-lo. molts muaks presiosa

  • Com a casa[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008 | Valoració: 10

    Vaja! En llegir el títol d'aquest text teu, se m'ha posat un somriure a la cara que m'ha durat tota la lectura... De fet, encara el tinc ara!
    M'agraden les coincidències, perquè em permeten sentir més propera a l'altra persona, com ara a tu, encara que no et conegui, malgrat la distància...
    Potser per entendre millor el que et vull dir hauries de mirar el meu darrer poema, Idil·li, o la meva biografia, després de la qual cosa entendràs perfectament que m'hi trobo com a casa entre les línies del teu relat!

    Ha estat una bona lectura, ja que has sabut crear la imatge amb poques paraules, transmetre una sensació determinada i el sentiment que l'amara.
    Ben fet!
    Tornaré per llegir-te una mica més...

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autora,
    Unaquimera

  • i peruqe no hi ha més numeros.....[Ofensiu]
    lienu | 10-06-2008 | Valoració: 10

    com si hagués plorat llàgrimes no plorades............. ohhhh pero quina frasse més presiosa!!!!!!! una frase sublim.... jo i amb el que m'agrada a mi la mar...... ojala pogues anar cada dia una petita estona, per escoltar com el mar s'astime a cada un dels grans de sorra.... ets impresionant neneta!!!! motls petons

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de almenarenca

almenarenca

28 Relats

112 Comentaris

35075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Una vida no es pot resumir ni en cinc ni en deu línies.
És difícil descriure el so del plor del naixement, la satisfacció de la primera passa o la decepció d'una caiguda.
Com parlaria de l'orgull d'acabar la carrera, dels nervis al començar una feina?
No us puc narrar les abraçades, els petons, les carícies.
Amb quines paraules us explicaria els moments feliços ni els instants tristos?
Tot això ha format la meva vida, m'han fet tal com sóc ara.
Jo sóc la meva vida, el meu millor resum.
Aquests relats són una petita part d'ella, una petita part de mi.