A

Els altres dintre tu.
Consciència.
Jo.
Fragmentació.
Por de què alguna cosa trenqui la quotidianitat.
No sota el volcà.
Sota la responsabilitat del pare Fallin.
Sinó.
Abans.
Tant és.
És un joc.
Fet de meravelles.
Estic pagat de mi
per tenir quatre llengües.
Escriptura ràpida.
Sense rumiar massa.
Tanmateix rumiar, els altres dintre tu.
Perquè vols que sempre sigui un cercle.
Tinc una novel.la d'un mort.
No sé si espera
o potser només és això.
Era un gran lector
i unes quantes vegades va publicar.
Ara, descatalogat.
És trist, alguns devenirs.
Jo podria agafar-la
i escriure-la, aquí,però són mil fulls.
I al capdavall sempre hi ha una incertesa.
La de saber-se reconegut encara que sigui
després, com Kennedy com Pessoa, com altres que no ho van ser.
La teva obra ha quedat, però la tinc jo, a sobre d'un prestatge, esperant com el violí i la pols i la mà, tot esperant, sempre, com Godot, com Goliat, com jo, que pujo a l'altiplà i no veig els núvols més baixos que jo. Jo que vull baixar, a baix, al pla, d'en Boet, on hi instal.len una fira si el temps ho permet.
Tot és cert, l'únic que no encaixa és el temps i l'espai i l'anècdota, tot ha passat però de diferent manera i en indrets dispars, fora d'aquesta anècdota, que és certa i ja no ho és, cap anècdota, va passar i va ser molt trist. Però no vas plorar massa, ni poc, vas plorar un litre potser dos de llàgrimes amargues i ara recordes, com en un somni, esperant sent el destí de l'altri, però com ser-ho si ja no hi és. Ahir en parlavem i avui escric. Tota una cosa diferent.