z

No és penós pensar en aquest instant què ho comprec tot?. És una barreja, entre la ficció i la realitat. En la realitat, donar raó als altres, només alguns, aquells que tan provat i has caigut, en la seva trampa, en la teva que fa mal. És aquest jo que sempre diu què dec fer?. És la ficció que s´analitza, és el personatge, tots els personatges els quals vols assumir. I la teva raó es desperta i aquell somni vol ser comprovat. Com enamorar si el que vols és seduir, sense recursos? Una admiració, sense paraules d´amor, dominar i dominar i adonar-se que de seguida hom és dominat. Qualsevol cosa aliena s´imposa i davant de l´excés, ridiculitzar-lo. Seduir per arribar a ser seduït però no a la teva manera. Ni l´afartament té gràcia i tan és qualsevol afartament. Només no estar sol, en la tria que facis, la barreja ets tu, feta d´una demostració narcisista de què tothom et coneix d´una manera errònia. I ets clar, perquè vas cínicament demostrant aquell bohemi que li interessava més el fum que la lletra. I no obstant això, sobreviure com tothom, en la barreja de la grande bouffe, que quan ja és massa tard, és impossible tornar enrera.