A un futur proper

A un futur proper



Rostre invisible d’un futur incert,

que en te mirada perduda vivim,

però en el camí cap a un destí obert,

en pols, en ombra, amb poc, amb res, morim.



Ets Imatge viva d’ésser immortal

on el reflex de les llàgrimes minvants

fan llum a la foscor d’un camí natal

de flors, punxes, incerteses i espants.



Encadenats vivim, empresonats morim

sota forta pressió d’un gran remor

que xiscla i crida pel que amb esforç construïm.

Res no podem fer davant de tal temor,

que tolerar el que amb dificultat vivim

i acceptar el tràgic regust d’amargor.