Cercador
A tu que em llegeixes
Un relat de: Anònim- Compartir:
Tu que em llegeixes,
tu que m'escoltes,
tu que analitzes
cada vers meu.
Tu que dediques
uns minuts del teu temps
a explorar cada línia,
a desxifrar cada paraula.
Tu que em comentes
tot i ser un desconegut
que ni tan sols té el valor
per dir el seu nom.
Tu que em segueixes llegint,
tot i que sempre dic el mateix,
tot i que cada relat meu
té el mateix regust amarg.
Tu que sents el meus versos,
tot i que mai te'n dedico cap,
tot i no estar ben escrits,
que mai arriben al seu destí.
Tu que segueixes aquestes línies,
tot i que no diuen res de nou,
encara que em repeteixo
i em manca originalitat.
Tu que sense tenir la clau
per desxifrar els elements
que entre laments i sentiments
amago entre els meus versos,
sempre entens el missatge.
A tu, gràcies.
Comentaris
-
nínxol boscà | 10-11-2006 | Valoració: 9
a tu que escrius tot i saber que no tenim les eines per entendre't, tot i que saps que l'únic que podem fer és aferrar-nos al sentiment que sorgeix de la lectura, a tu que només escrius a covards sense rostre... Diries que t'he entès?
Un dels majors contratemps de la poesia és que no pots demanar que el lector interpreti una cosa en concret per això has de fer prosa realista. -
Cert...[Ofensiu]brideshead | 10-11-2006
"...
Tu que sense tenir la clau
per desxifrar els elements
que entre laments i sentiments
amago entre els meus versos,
sempre entens el missatge
..."
No la tenim, la clau, no, però sí que mirem d'entendre el missatge...
Un bon poema, sobretot pel contingut. Crec que has tingut clar el que volies dir.
-
Anònim[Ofensiu]gypsy | 10-11-2006 | Valoració: 10
Magnífic poema.
Senzillesa i sinceritat profunda emeten els teus mots cap als lectors que et llegeixen.
Sí, podem sentir el que ens transmets amb la teva veu poètica.
Els meus versos també són amargs, però no podem lluitar contra nosaltres mateixos.
Segurament són ells, els versos, els que ens escriuen a nosaltres i no a l'inrevés.
Petons!
gypsy